à+ú.

La nova revista de l’ajuntament de Cànoves i Samalús, ha vist la llum. De fet, és una de les novetats del poble de l’estiu, juntament amb el tema del carnet de la deixalleria, i sembla ser que també s’esta treballant en una nova plana web.

Com a resident recent a Cànoves desconec si abans hi havia hagut una altra revista, o simplement es tracta de la primera vegada. El cert, és que aquest nou projecte engegat per l’ajuntament pot acostar al poble, i fer una mica més de sentiment de poble en un municipi de dos pobles i set urbanitzacions.

Voldria destacar que com a iniciativa la trobo encertada i necessaria, però voldria puntualitzar certs aspectes a millorar i certs aspectes certament positius

A destacar:

1. El disseny encertat de la revista, sobri però amb aire modern.
2. Enceta espais per a la participació ciutadana.
3. Oberta a tots els partits polítics amb representació al poble.
4. Agenda d’activitats i plans de futur.

A millorar:

1. L’extensió excessivament curta de 8 planes.
2. L’ús del català i castellà barrejat a la revista (6 planes en català i 2 en castellà).Millor una revista en català o bilingüe, però no a mitges.
3. La portada, on es barreja català i castellà…
4. En la presentació de l’equip de govern hi trobo a faltar les adreces de correu electròniques dels membres de govern municipal.

Es tracta del primer número i no parla de la periodicitat, però m’imagino que no serà més enllà d’un parell d’edicions a l’any. Tot i això, crec que era quelcom que feia falta al poble.

Què és el Lorem Ipsum?

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Pellentesque et nisl. Suspendisse potenti. Maecenas interdum nibh eu dolor. Nulla elit odio, iaculis a, scelerisque eget, venenatis sed, quam. Praesent laoreet mauris ac justo. Mauris risus quam, laoreet vel, luctus ut, tempor eget, risus. Donec vel dui. Nulla tellus. Nulla ac arcu ac elit viverra rhoncus. Nulla eu mauris. Pellentesque eu lectus. Suspendisse pulvinar adipiscing justo. Vivamus iaculis. Sed fringilla, ligula posuere rutrum lacinia, nisl ligula pulvinar arcu, sed lobortis elit magna sed justo.

No us heu preguntat mai d’on ve el Lorem Ipsum?

Lorem Ipsum és simplement el text de farcit de les impremtes i arxius de text, i ha estat el text de farcit estàndard de les indústries des de l’any 1500, quan un impressor desconegut va usar una galeria de texts i els va barrejar de tal manera que va aconseguir fer un llibre de texts especimen. No solament va sobreviure 500 anys, sinó que també va ingressar com a text de farcit en documents electrònics, quedant essencialment igual a l’original. Va ser popularitzat en els 60 segons amb la creació dels fulls “Letraset”, les quals contenien passatges de Lorem Ipsum, i més recentment amb programari d’autoedició, com per exemple Aldus PageMaker, el qual inclou versions de Lorem Ipsum.

Paraules no enteses

Ahir parlava sobre les llengues i els idiomes, i a volta de tot això, rumiava sobre la música i la poca importància que en aquest món, el de la música, hi té l’idioma. No és que vulgui treure-li importància a la llengua de les cançons, ans al contrari, sinó el que vull incidir és en el fet, que moltes vegades sense entendre o parar-se a escoltar una cançó, aquesta et transporta a unes sensacions, a uns mons, on no calen les paraules, ni els significats…
El llenguatge de la música és universal, no hi calen traductors, i cada cançó son milers de cançons, perqué cada oïent hi escolta la seva cançó. Evidentment hi ha estils de música, on la lletra es de major importància que la música, en aquest cas hi podríem trobar la cançó de protesta, la de molts cantautors, però tot i així, encara podríem trobar casos on aquesta lletra no entesa, s’ha agafat com a símbol. Un clar exemple el tenim a casa nostra, amb l’Estaca de Lluís Llach, que va superar les fronteres catalanes com a símbol antifranquista, inclús fóra de les nostres terres.
De vegades, és veritat, ens capfiquem amb la llengua… però també es cert, que és un tresor per preservar… Gaudiu d’aquesta cançó, que va ser més que una cançó.

Sobre la llengua, la meva, la vostra, la d'ells…

Avui voldria parlar sobre la llengua, de l’idioma, del nostre idioma, el seu idioma, el d’ells… l’idioma , no hauria de ser més que una eina que ens permeti comunicar-nos. I fixeu-vos que faig servir un verb en condicional.
En aquest país, hi ha dues llengues, una d’elles amb problemes, el català. Jo sóc un cas clar de bilingüisme, m’he criat en dues llengues. Es més, amb les meves germanes parlo idiomes diferents. A casa meu, es parla català. Sempre. És el meu idioma. Però no ens enganyem, el català té problemes. Es pot viure perfectament en castellà, i no tant fàcilment en català. I quan constantment et sents atacat per ser català, atacat des de l’Espanya “cañí”, i veus impotent que no pots viure en el teu idioma , t’emprenyes. I et radicalitzes. T’encens.
En retrobar la serenitat, veus que potser no tot es tan fàcil. La pobre senyora que et serveix el cafe amb gel, que ha confós quan tu li has demanant un cafe amb llet, potser porta 3 mesos aquí, o potser treballa 13 hores diaries i te fills. Arriba a casa cansada, de la llarga jornada laboral. O potser no ha tingut temps o no ha volgut. O la seva realitat social no li fa veure que necessita el català. Perquè no l’empra, perquè no es relaciona amb ell. Perquè l’empresari no li ha demanat català per treballar.
I aquest és el cas d’una dona immigrant recent, però els casos d’immigrants de fa 30 anys… potser ens perd la tolerància. Aquí es quan m’encenc, quan veig que algú no li surt dels pebrots parlar-lo, perquè no vol. Perfecte senyor, però si vosté està de cara al públic, l’ha de parlar el català. A casa seu, al bar, amb els amics, parli el que li roti.
Gent com la Cristina Peri Rossi, que es queixa perquè l’han fet fóra d’un medi en català, després de portar aquí des de l’any 1972. Això m’emprenya. Que ens prenguin el pèl.
Potser ens perd la tolerància o potser aquí està la grandesa del poble català. Potser està aquí la nostra perdició… jo de moment, seguiré sent un català bilingüe, que parla català com a llengua de comunicació, i que defensa la seva llengua.