
Menú escolar. Badalona. Una familia pakistaní no porta la seva filla a l’escola Bressol, quan en el menú hi ha porc. No només això, sinó que el seu fill d’onze anys, deixa d’anar a escola per cuidar de la seva germana. Per més detalls, podeu llegir la notícia
aquí.
La notícia em sobta. No pel fet de la família, sinó perquè el
consistori de Badalona, diu que buscarà solucions.
I jo em pregunto, solucions a que?
Partim de la base, que els menús son igualitaris per tothom, que no pot haver-hi diferències i que hem d’educar els nostres fills a menjar de tot, a fer una dieta equilibrada, i per tant, hem de batallar amb la verdura o la fruita. Es poden fer excepcions, per temes de salut. Per res més.
Perquè sinó ens trobarem amb excepcions per temes culturals, miri es que a casa som vegetarians, o miri que a casa no menjem ous perquè pensem que es un crim i un avortament de la vida, o miri es que a casa només menjem carn, o llagosta i crustacis, …
Així acabariem a la carta. No podem permetre que per un tema religiós, es facin excepcions. L’escola ha de ser laica.
O potser el que el consistori vol possar solucions, es pel fet que un menor d’onze anys, es quedi sol al càrrec d’una nena. Això si que s’hauria d’evitar i més per un fanatisme religiós. A qualsevol familia, el departament de menors ja el tindrien a sobre amb l’amenaça de retirar-li la custòdia dels fills.
La societat els titllaria de mals pares, i la pressió pública també. Però en aquest cas, com es tracta d’una familia d’immigrants aquí no passa res.
Som multicultiguais i tolerants.
Estem cometent un greu error amb aquests temes, per una banda, la gent d’esquerres (entre els quals m’incloc) i els governs d’esquerres. Creient que per mirar cap a una altra banda, sense possar-hi fre, sense intervenir, que per fer això i ser molt tolerant arreglarem els problemes. No ens equivoquem, en aquest país hi ha un 13 % de població immigrant, unes 900.000 persones. I per conviure han d’haver-hi normes. Per tothom igual. I ho recalco, per tothom. No em serveix la discriminació positiva, no podem fer excepcions. L’educació es laica, ha de ser laica, i no em de tindre por de fer respectar les normes. I la norma, es que la nostra escola és laica, sense símbols religiosos, sense tindre por a ser titllats de xenòfobs. I el
hiyab, no és una peça de roba cultural, com ho podria ser una gorra, sinó una imposició religiosa i masclista. Mireu a Turquia, on el vel està exclós de la vida educativa o dels centres oficials, un país islàmic en part, però també laic.
Respecte a la seva religió. SI. Respecte als seus costums . TAMBÉ. Tolerància i ajuda a l’immigració. SI. Però, sota les normes de convivència, i que ells respectin les nostres. Una d’elles, la laicitat de l’escola.