Tag Archives: ètica

Estètica de poders

“Moltes persones estan massa educades per a parlar amb la boca plena, però no es preocupen per fer-ho amb el cap buit.” Orson Wells

Amb aquesta màxima podríem englobar a molts dels nostres polítics, ara aplegats en una unitat catalana, ara arranjats en una disbauxa partidista i oportunista. Mala època per anar a negociar un pastís, que ara és ben escàs, enlloc d’haver-ho deixat tancat en el moment de negociar l’estatut. Si realment Ciu hagués fet un bon pacte per catalunya aquell dia en la foto de Mas i Zapatero, hagués deixat tancat el finançament… però no, vam aceptar un estatut retallat, que ara ens retallarà un altre cop el Tribunal Constitucional, i sense finançament tancat.

És ben bé que com deia Orson Wells, estem massa per l’estètica i poc per l’ètica…

2 comentaris

Filed under Política

La masturbació de l'ego

L’home és egoista per naturalesa. Ens recorda la visió pessimista de la naturalesa humana de Hobbes: “l’home és un llop per a l’home”(homo homini lupsus). Cada home està dirigit per l’egoisme, per això, persegueix la pròpia conservació i el propi plaer. I encara hi podríem afegir tot un seguit d’aforismes, per fer veure l’egoisme i l’egocentrisme humà.
Tot i això, l’educació i la cultura, haurien d’afeblir la naturalesa de l’home per socialitzar-lo i per tant per dur-lo al camí de la socialització. Però si el llop no vol, si aquest no reconeix els seus errors, la seva supèrbia, llavors abandona el raciocini, per endinsar-se en l’espessor de la jungla de l’onanisme. La masturbació de l’ego, el jo superlatiu, tan present en el món que ens ha tocat viure, en el món que nosaltres mateixos hem modelat amb el fang dels nostres propis excrements.
L’egòlatra tipus, indiferent a les crítiques, vestit amb una cuirassa emocional, ens parla des de la seva talaia personal, com si d’un erudit religiós es tractés, rebutjant tot raonament contrari al seu discurs. Impenetrable a d’altres idees, a l’osmosi cultural, i condemnat a l’unilateralisme intel·lectual, lluita enfront exèrcits d’inútils que no saben veure el camí que ell els mostra.
No obstant, ell seguirà amb la contínua i malaltissa masturbació de l’ego, i el seu recorregut individual, allunyat de la societat.
Aneu fent camí egòlatres del món, i no pareu fins a arribar a l’orgasme del jo, al clímax del fanatisme personal, al narcisisme, amor dirigit vers el propi jo o l’ideal del jo. Que la resta
seguirem errats, com no…

2 comentaris

Filed under personal

Impotència davant el racisme…

Ara que ja han acabat les festes nadalenques, i que per fi (per mi es clar) torna la normalitat, voldria destacar un fet que he observat en els darrers dies.
En diferents converses, reunions familiars, coneguts, i d’altres especímens que he pogut observar en aquest nadal, he pogut constatar un creixent sentiment xenòfob. Vaja per dir-ho sense masses embuts, la gent és molt racista.
Ha arribat un punt que ja em cansa lluitar contra aquest pensament, i començo a creure que és una batalla perduda, tant perduda com la Batalla de l’Ebre… i que la didàctica no serveix per gaire, sinó és per acabar emprenyat i amb un sentiment d’impotència.

De vegades, inclús pots trobar gent que t’intenta rebatre i que dóna arguments. En d’altres casos, l’argument és inexistent i tant arbitrari com el fet de ser racista amb la procedència de determinats immigrants i d’altres no.

Sincerament, el racisme ja em cansa… i em venen ganes per començar a tindre la mateixa mala educació que ells. I quan una conversa agafi un gir raciste, fotre el camp! Dic que em venen ganes, però jo no sóc com ells.

Prou racisme, som a l’any 2008!

4 comentaris

Filed under personal, social

Cabòries després d'un accident

Segons el Departament de Treball de la Generalitat, les dades de siniestralitat laboral del 2007 son:

86 Accidents mortals

1077 Accidents greus

Vist així, les dades són molt fredes, i no fan encogir el cor. Però tot just fa 8 dies, un company de feina va patir un accident greu.
No em puc treure del cap el seu rostre de dolor i patiment. “Dissortadament” vaig ser dels primers que el va atendre. Ha perdut la mà dreta… per una imprudència, per un descuit. I és en aquests moments quan penses, que tot pot canviar en un tres i no res, i que la teva vida penja d’un fil, que qui sap com acabarà. Tot és efimer, i tot té final.

La qüestió és com fruir d’aquesta efimeritat, d’aquesta vida. I es llavors quan els petits detalls prenen força.

El somriure de la persona que estimes. Una passejada tranquila pel bosc. Una tarda jugant al jardí amb el teu fill. La complicitat amb un amic. Una conversa intrascendent. Una bona estona de lectura. Una mica de frikisme i ciència ficció davant la tv. Una tarda de jocs amb amics. Un bon sopar, amb bona companyia. Perdre’s en els llençols un matí de diumenge. Seure al sofà amanyagant la teva gata. Veure com plou des de la finestra. Observar els nens com juguen a ser grans. Escoltar la xerrada d’un avi amb el seu nèt. Gaudir mirant l’esforç del teu fill en un partit de handbol. Cuinar amb amor pels de casa. Una rialla sincera i espontànea.

En definitiva, intentar apendre a gaudir del que la vida et dóna, i del que tu li pots donar a la vida. O com diu Epicur:

Qui un dia s’oblida que ho ha passat bé, s’ha fet vell aquell mateix dia“.

2 comentaris

Filed under personal

Stop the bullets. Kill the gun

<a href="

Deixa un comentari

Filed under personal