Tag Archives: social

Mapa de la Memòria

Per les nostres ciutats i pobles segueixen dempeus monuments i carrers en honor dels colpistes mentre en molts casos no sabem on són les fosses en les quals reposen les restes dels que van caure defensant la llibertat.Netejem el país de símbols franquistes i per tal de dur a terme aquesta iniciativa, s’ha creat el Mapa de la Memòria, una eina online que permetrà l’acció i la divulgació de la memòria històrica del nostre país.

mapa memoria

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Història, personal, social

És fàcil salvar a algú!

violència de gènere

Impactant campanya de publicitat d’una agència rumanesa sobre la violència de gènere.

1 comentari

Filed under social

Fart d'Obama, de Hillary i dels Caucus dels p….

Estic fart d’Obama, de Hillary Clinton i dels Caucus dels peb…
No he trepitjat mai els Estats Units, em va anar d’un pèl d’anar-hi, però aquella vegada, fets de major importància em van retindre a casa nostre… I mai m’he penedit no haver-hi anat. La veritat és que tampoc es tracta d’un país que m’atregui molt. Qüestió d’opinions.
Si més no, el que no comparteixo és la forma de veure la vida que tenen els americans, o com a mínim la vida que ens presenten a través de les pantalles. El consumisme desaforat i el capitalisme salvatge. Evidentment, que el país o els seus habitants han de ser, per força, molt més del que ens arriba, però opinar sobre ells és complicat sense un coneixement in situ. Ara bé, el que si que puc es opinar sobre el seu sistema de vida, la seva vida política, la seva falta de llibertats i la seva hipocresia moral, entre d’altres.
I el que menys de gust em vé, es haver d’aguantar es tota aquesta parafernalia política dels EEUU, i això que no son ni les eleccions, sinó unes simples primàries. Deu ser que hi ha poca “txitxa” a les agències de notícies, o simplement que no saben de que parlar…
No li trobo l’interés, a cap dels candidats, perquè per començar simplement són candidats a candidats. Pel xou i la despessa amb desmesura i sensesentit. I per la santa innocència que omple a molts dels que és fan farts de parlar del tema.
Que potser es creuen que canviarà la política exterior nord-americana?
No ho farà, com no ho ha fet des de la declaració de la Doctrina Monroe, feta pel president James Monroe l’any 1823 en el Congrès dels EEUU. En aquesta doctrina, els EEUU es reserven el dret a intervenir en el continent americà en defensa dels seus interessos i ha sigut feta servir per justificar accions a Guatemala (1954), Cuba (1961), República Dominicana (1965), Txile (1973), Granada (1984),… o Panamà per arrestar al president d’un país… Doctrina que va ser ampliada per Roosevelt i per d’altres presidents a la resta del món. La política exterior americana és imperialista, intervencionista i sense cap tipus de dubte, no canviarà pel fet que la presidenta sigui una dóna o perquè sigui negre. Els EEUU canviaran el dia que deixin de ser un imperi, i recordem una cosa, tots els imperis han caigut… així que perquè nassos m’ha d’importar a mi qui serà el proper president d’aquell país… per res.
Tot restarà igual, i no canviarà res. Seguirà sent un país sense seguretat social, amb un alt grau de gent sense assistència mèdica perquè no la pot pagar, un país ple de molt rics i de molt pobres, i en definitiva, tot el que no vull pel meu país.

4 comentaris

Filed under eleccions, Política

Primeres rebaixes a Cànoves

“Primeres rebaixes a Cànoves” amb aquest títol s’ha publicat un escrit al diari 9NOU, de la canovina Núria Pujolàs Puigdomènech, en relació a l’urbanisme de Cànoves i Samalús, el nostre petit poble. Des d’aquí felicitar a la Núria, per la tasca que està duent a terme amb el Cicle Cultural de Cànoves, i també felicitar-la per l’article publicat, que aquí us vull mostrar.

3 comentaris

Filed under personal, Política

Patiment africà

En veure aquesta fotografia, extreta de www.estamos.es , no he pogut evitar
fer-vos cinc-centims del drama africà. En aquest cas, es tracta de Kibera a Kenia, on podem veure un repartiment d’ajuda alimentícia a la població.
El drama africà, ja de per si endèmic, te orígen ja en les darreries de l’edat mitjana i els inicis de comerç i de procesos colonitzadors, iniciats per Castella i Portugal en l’Edat Moderna. I a posteriori per la resta d’europeus , així com en el procés colonitzador europeu del segle XIX i la situació deixada després de la petjada de l’home blanc en el continent africà. Que molts dels mals que pateixen son culpa nostra, no es cap secret.
Vam alterar la seva economia i estrats socials, amb l’irrupció del comerç d’esclaus i el incipient capitalisme. I vam deixar una tensió social, que va derivar en profundes crisis constants, en perpetus increments de territoris i interminables guerres, després de l’abandonament del comerç d’esclaus i el pas a una economia de trata.
Evidenment la diversitat del continent, no ajuda a una entesa entre ells, però els desequilibris que hi vam aportar, no van ajudar gens. I avui dia, encara segueixen, molts d’aquests conflictes, tenen la mateixa arrel, la materia primera. D’altres, els estats europeus o l’americà, ja s’encarreguen de perpetuar-los. No ens enganyem, l’indústria armamentística dóna molts milers de milions, i és un gran lobby de poder.
Tanmateix, la riquesa mineral africana, xoca amb la pobresa de la seva agricultura. Així que no ens extranyem si veiem com arriben pasteres a les costes, jo veien aquestes imatges, i el patiment que reflexen les seves cares, ho puc entendre. I més, si els hem venut, l’ideal del somni europeu.

5 comentaris

Filed under personal