Tag Archives: religió

Amb ulls distants…

Circumstàncies familiars m’han dut aquest passat cap de setmana a llocs no desitjats. A llocs que no vols anar-hi ni de visita. A un cementiri. No cal relatar els fets, ni explicar els barroers sistemes d’enterrament, anacrònics, de mal gust, i que porten a relats esperpèntics on la realitat supera la ficció.
L’aïllament i l’autisme personal en una cerimònia d’aquest tipus, tan sols esverat pels comentaris de les alcavotes, et porta a fer reflexions, potser alienes inclús al fet que t’ha dut a aquell indret. I en observar les làpides dels nínxols, un seguit de creus en cadascuna de les làpides et pot portar ràpidament al fet d’una relació religiosa del difunt amb el cristianisme. I en resseguir les tombes pots arribar a pensar, que o bé tots eren molt religiosos, o potser es tracta d’un fet cultural. També es cert, que en pensar en les edats veus que la gent enterrada és gran i és possible que la seva relació amb la fe cristiana sigui més propera que no pas la nostra. I no em puc d’estar de pensar com ho analitzarà un historiador, i que això em pugui dur a la reflexió que potser, en anys futurs, un arqueòleg excavarà un cementiri actual, i podrà anar molt errat si només es fixa en les tombes, i no cerca en els documents, i veu que avui dia, l’interès per la religió és força minso, i que la tendència de la joventut és a deixar de banda la religió.

2 comentaris

Filed under Història, personal, social

Fart d'Obama, de Hillary i dels Caucus dels p….

Estic fart d’Obama, de Hillary Clinton i dels Caucus dels peb…
No he trepitjat mai els Estats Units, em va anar d’un pèl d’anar-hi, però aquella vegada, fets de major importància em van retindre a casa nostre… I mai m’he penedit no haver-hi anat. La veritat és que tampoc es tracta d’un país que m’atregui molt. Qüestió d’opinions.
Si més no, el que no comparteixo és la forma de veure la vida que tenen els americans, o com a mínim la vida que ens presenten a través de les pantalles. El consumisme desaforat i el capitalisme salvatge. Evidentment, que el país o els seus habitants han de ser, per força, molt més del que ens arriba, però opinar sobre ells és complicat sense un coneixement in situ. Ara bé, el que si que puc es opinar sobre el seu sistema de vida, la seva vida política, la seva falta de llibertats i la seva hipocresia moral, entre d’altres.
I el que menys de gust em vé, es haver d’aguantar es tota aquesta parafernalia política dels EEUU, i això que no son ni les eleccions, sinó unes simples primàries. Deu ser que hi ha poca “txitxa” a les agències de notícies, o simplement que no saben de que parlar…
No li trobo l’interés, a cap dels candidats, perquè per començar simplement són candidats a candidats. Pel xou i la despessa amb desmesura i sensesentit. I per la santa innocència que omple a molts dels que és fan farts de parlar del tema.
Que potser es creuen que canviarà la política exterior nord-americana?
No ho farà, com no ho ha fet des de la declaració de la Doctrina Monroe, feta pel president James Monroe l’any 1823 en el Congrès dels EEUU. En aquesta doctrina, els EEUU es reserven el dret a intervenir en el continent americà en defensa dels seus interessos i ha sigut feta servir per justificar accions a Guatemala (1954), Cuba (1961), República Dominicana (1965), Txile (1973), Granada (1984),… o Panamà per arrestar al president d’un país… Doctrina que va ser ampliada per Roosevelt i per d’altres presidents a la resta del món. La política exterior americana és imperialista, intervencionista i sense cap tipus de dubte, no canviarà pel fet que la presidenta sigui una dóna o perquè sigui negre. Els EEUU canviaran el dia que deixin de ser un imperi, i recordem una cosa, tots els imperis han caigut… així que perquè nassos m’ha d’importar a mi qui serà el proper president d’aquell país… per res.
Tot restarà igual, i no canviarà res. Seguirà sent un país sense seguretat social, amb un alt grau de gent sense assistència mèdica perquè no la pot pagar, un país ple de molt rics i de molt pobres, i en definitiva, tot el que no vull pel meu país.

4 comentaris

Filed under eleccions, Política

Que calli l'esglèsia

No entenc com l’esglèsia un estament, que de democràtic no te res i que viu dels impostos de tots nosaltres, ja siguem catòlics o no, te els sants pebrots d’opinar d’un tema no evangèlic. Es com si els polítics parlessin de qui ha de ser el nou Papa, aiii no aquest no, que el tria Dèu…
El problema és que fa masses anys que els mantenim, i no trobo el sentit, ja que la Santa Constitución diu que som un país amb llibertat de culte i laïc, i estem mantenint un concordat signat a l’any 1979 en un moment de post-franquisme i on llavors hi havia una gran massa de catòlics. Avui dia, segons enquestes només un 28 % de la població es declara catòlica. Que es dediquin als seus sermons i la moral dels seus fidels i deixin d’intervenir en la vida pública. I si us plau, anul·lem el concordat amb l’esglèsia, que no serveix per res… perdó, sí, per mantenir una institució caduca, plena de prejudicis i de dretes.

5 comentaris

Filed under Política

Patiment africà

En veure aquesta fotografia, extreta de www.estamos.es , no he pogut evitar
fer-vos cinc-centims del drama africà. En aquest cas, es tracta de Kibera a Kenia, on podem veure un repartiment d’ajuda alimentícia a la població.
El drama africà, ja de per si endèmic, te orígen ja en les darreries de l’edat mitjana i els inicis de comerç i de procesos colonitzadors, iniciats per Castella i Portugal en l’Edat Moderna. I a posteriori per la resta d’europeus , així com en el procés colonitzador europeu del segle XIX i la situació deixada després de la petjada de l’home blanc en el continent africà. Que molts dels mals que pateixen son culpa nostra, no es cap secret.
Vam alterar la seva economia i estrats socials, amb l’irrupció del comerç d’esclaus i el incipient capitalisme. I vam deixar una tensió social, que va derivar en profundes crisis constants, en perpetus increments de territoris i interminables guerres, després de l’abandonament del comerç d’esclaus i el pas a una economia de trata.
Evidenment la diversitat del continent, no ajuda a una entesa entre ells, però els desequilibris que hi vam aportar, no van ajudar gens. I avui dia, encara segueixen, molts d’aquests conflictes, tenen la mateixa arrel, la materia primera. D’altres, els estats europeus o l’americà, ja s’encarreguen de perpetuar-los. No ens enganyem, l’indústria armamentística dóna molts milers de milions, i és un gran lobby de poder.
Tanmateix, la riquesa mineral africana, xoca amb la pobresa de la seva agricultura. Així que no ens extranyem si veiem com arriben pasteres a les costes, jo veien aquestes imatges, i el patiment que reflexen les seves cares, ho puc entendre. I més, si els hem venut, l’ideal del somni europeu.

5 comentaris

Filed under personal

Multiculti

Menú escolar. Badalona. Una familia pakistaní no porta la seva filla a l’escola Bressol, quan en el menú hi ha porc. No només això, sinó que el seu fill d’onze anys, deixa d’anar a escola per cuidar de la seva germana. Per més detalls, podeu llegir la notícia aquí.
La notícia em sobta. No pel fet de la família, sinó perquè el consistori de Badalona, diu que buscarà solucions.
I jo em pregunto, solucions a que?
Partim de la base, que els menús son igualitaris per tothom, que no pot haver-hi diferències i que hem d’educar els nostres fills a menjar de tot, a fer una dieta equilibrada, i per tant, hem de batallar amb la verdura o la fruita. Es poden fer excepcions, per temes de salut. Per res més.
Perquè sinó ens trobarem amb excepcions per temes culturals, miri es que a casa som vegetarians, o miri que a casa no menjem ous perquè pensem que es un crim i un avortament de la vida, o miri es que a casa només menjem carn, o llagosta i crustacis, …
Així acabariem a la carta. No podem permetre que per un tema religiós, es facin excepcions. L’escola ha de ser laica.
O potser el que el consistori vol possar solucions, es pel fet que un menor d’onze anys, es quedi sol al càrrec d’una nena. Això si que s’hauria d’evitar i més per un fanatisme religiós. A qualsevol familia, el departament de menors ja el tindrien a sobre amb l’amenaça de retirar-li la custòdia dels fills.
La societat els titllaria de mals pares, i la pressió pública també. Però en aquest cas, com es tracta d’una familia d’immigrants aquí no passa res.
Som multicultiguais i tolerants.
Estem cometent un greu error amb aquests temes, per una banda, la gent d’esquerres (entre els quals m’incloc) i els governs d’esquerres. Creient que per mirar cap a una altra banda, sense possar-hi fre, sense intervenir, que per fer això i ser molt tolerant arreglarem els problemes. No ens equivoquem, en aquest país hi ha un 13 % de població immigrant, unes 900.000 persones. I per conviure han d’haver-hi normes. Per tothom igual. I ho recalco, per tothom. No em serveix la discriminació positiva, no podem fer excepcions. L’educació es laica, ha de ser laica, i no em de tindre por de fer respectar les normes. I la norma, es que la nostra escola és laica, sense símbols religiosos, sense tindre por a ser titllats de xenòfobs. I el hiyab, no és una peça de roba cultural, com ho podria ser una gorra, sinó una imposició religiosa i masclista. Mireu a Turquia, on el vel està exclós de la vida educativa o dels centres oficials, un país islàmic en part, però també laic.
Respecte a la seva religió. SI. Respecte als seus costums . TAMBÉ. Tolerància i ajuda a l’immigració. SI. Però, sota les normes de convivència, i que ells respectin les nostres. Una d’elles, la laicitat de l’escola.

6 comentaris

Filed under personal, Política