Tag Archives: comunicació

Bústies allunyades

Washington 1911. Via http://www.shorpy.com/

Washington 1911. Via http://www.shorpy.com/

Encara recordo els temps en que s’enviaven cartes per correus. De fet, vaig ser un usuari força habitual del gènere epistolar per mantindre llunyanes amistats. El romanticisme de la carta escrita a mà i l’espera eterna de la resposta de l’amor d’estiu. Les cartes a avis i tiets, o les nadales a la familia. La carta escrita a un personatge imaginari. El no entendre la lletra en una carta que esperaves feia dies…

Tot això avui s’ha perdut. Hores d’ara les úniques cartes que arriben a les busties modernes son factures i propaganda. Amb una mica de sort, pot ser alguna programació cultural a molt estirar. Es per això que l’encant d’obrir la bustia a degenerat en un fet protocolari i sense il·lusió. Ara tan sols son busties, ja no son receptacles d’il·lusions, tan sols bústies allunyades.

Anuncis

6 comentaris

Filed under cultura, literatura, social

à+ú.

à+ú.

La nova revista de l’ajuntament de Cànoves i Samalús, ha vist la llum. De fet, és una de les novetats del poble de l’estiu, juntament amb el tema del carnet de la deixalleria, i sembla ser que també s’esta treballant en una nova plana web.

Com a resident recent a Cànoves desconec si abans hi havia hagut una altra revista, o simplement es tracta de la primera vegada. El cert, és que aquest nou projecte engegat per l’ajuntament pot acostar al poble, i fer una mica més de sentiment de poble en un municipi de dos pobles i set urbanitzacions.

Voldria destacar que com a iniciativa la trobo encertada i necessaria, però voldria puntualitzar certs aspectes a millorar i certs aspectes certament positius

A destacar:

  1. El disseny encertat de la revista, sobri però amb aire modern.
  2. Enceta espais per a la participació ciutadana.
  3. Oberta a tots els partits polítics amb representació al poble.
  4. Agenda d’activitats i plans de futur.

A millorar:

  1. L’extensió excessivament curta de 8 planes.
  2. L’ús del català i castellà barrejat a la revista (6 planes en català i 2 en castellà).Millor una revista en català o bilingüe, però no a mitges.
  3. La portada, on es barreja català i castellà…
  4. En la presentació de l’equip de govern hi trobo a faltar les adreces de correu electròniques dels membres de govern municipal.

Es tracta del primer número i no parla de la periodicitat, però m’imagino que no serà més enllà d’un parell d’edicions a l’any. Tot i això, crec que era quelcom que feia falta al poble.

2 comentaris

Filed under cultura, Política, social

Un detall ínfim…


La comunicació entre les persones està regida per unes normes i emmarcada en uns registres i situacions. No obstant, els formalismes que sovint hem d’emprar per motius laborals, poden ser aparcats amb facilitat. I no ens enganyem, a la mínima que podem ens saltem aquests formalismes.
El fet de fer un salt en aquests tipus de comunicació implica una relació, o bé l’intenció d’acostar-se a l’altre. I només cal donar-li peu a segons quines persones perquè aquestes canviin el registre i la forma de tractar-te. De vegades un correu electrònic o una xerrada canviant una mica el xip és suficient per tal d’ampliar aquell grau de complicitat mutuu. I el motiu d’aquesta reflexió és arrel d’una relació client-proveïdor de fa temps, i que avui ha canviat el rumb.
Després d’un intercanvi de correus, i un apropament en la familiaritat per part meva, el resultat ha sigut que ja no és Silvia X de X, sinó que el seu darrer correu ja només respon com a Silvia. Hi ha hagut un canvi de registre.Una cosa tan simple i un detall tan ínfim com aquest, et fan veure que moltes vegades tot és un possat i que podem ser més lliures.

Deixa un comentari

Filed under laboral, personal, social

171 periodistes morts

Aquesta podria ser una de les fotos que ens podria haver enviat, o potser ho ha fet, un dels 171 periodistes que han mort assasinats en aquest any 2007. Morts en l’exercici de la seva professió, la de transmetre l’informació i fer-nos arribar la veu d’altres parts del món.
Aquesta macabre xifra que ens ha fet arribar l’Àlex. 171 persones humanes que han perdut la vida, per investigar o informar sobre els mals de la humanitat; les guerres, la cobdicia i ambició, i el poder… Desconec quin és el color de la llibertat, però si el color de la crueltat i de la mort, el negre, com negre és el futur de la nostra violenta societat.

1 comentari

Filed under denúncia

Vagues i autobusos

No condueixo cap autobús. No visc a Barcelona, ni faig servir els autobusos de la TMB gairebé mai, ni em sento afectat per la vaga que estan duent a terme. Però si que he anat seguint el tema, a nivell informatiu, i voldria fer un parell de puntualitzacions.
Em sobten segons quines coses. Per una banda rebo la informació per diferents vies: la premsa, internet i per una tercera via, una persona ben informada en el conflicte, però aliena a l’empresa. I de tota aquesta informació, em sorprenen les declaracions de TMB denunciant a varis dels treballadors i demanant danys i perjudicis de bastants calerons… ni han estat tants els desperfectes, ni tantes les pèrdues, ni tants els sabotatges… Ara bé, ells són els que han denunciat, així que ja presentaran les pertinents proves materials; encara que tots sabem com funciona la justícia en aquest país.
I també podria afegir que segons quines demandes dels sindicats, caldria mirar-les amb lupa i veure què han fet en moments anteriors… No valoraré si és raonable o no la vaga, estan en el seu dret, i per això hi ha uns serveis mínims a cumplir.
He arribat a llegir que s’haurien de regular les vagues i prohibir-les en moments especials, i dissenteixo totalment.
Quin és el sentit d’una vaga? Pressionar a l’empresari o l’administració, per tal que aquest vulgui negociar. D’aquesta manera que he llegit en algun medi, no hi hauria pressió possible. Les vagues s’acabarien fent quan l’administració o l’empresari volgués. Serien vagues a la carta. Una vaga és un dret dels treballadors, otorgat des de l’any 1977 i que recull la Constitució en el seu 28è article, juntament amb el dret de llibertat sindical, i amb caràcter de dret fonamental:

Article 28. Apartat Segon. “Se reconoce el derecho a la huelga de los trabajadores para la defensa de sus intereses. La Ley que regule el ejercicio de este derecho establecerá las garantías precisas para asegurar el mantenimiento de los servicios esenciales de la comunidad”.

Per tant, per tal de poder modificar el dret a vaga, que és un dret dels treballadors, caldria fer una llei de vaga que no s’ha fet mai, o bé modificar la constitució… així que oblideu-vos-en del tema que la Constitució no es toca en aquest país…

Tot i això, les vagues han de ser, evidentment pacífiques, faltaria més, i amb serveis mínims si es tracta de temes que afectin a la població. Però el que no accepto, és que una vaga s’hagi de deixar de fer per nadal, perquè la gent ha d’anar de compres… Senyors, una vaga és una vaga, i tant de bó que no ens toqui a cap de nosaltres haver-la de fer, però és un dels pocs mitjans que té el treballador per forçar una negociació. No oblidem que molts esforços de sindicats en anys anteriors han permès que tinguem moltes de les prestacions que tenim actualment, entre ells, el dret a vaga… I no em feu parlar de les sindicats actuals…

4 comentaris

Filed under Política, social