Tag Archives: laboral

L'article triat

Determinades vegades llegeixes un text o un article i dius: “Ostres m’agradaria haver-ho escrit”. I en llegir aquest article que m’enviat una companya és el que he pensat, i he decidit compartir-lo amb vosaltres. Es tracta d’un text del diari El Pais, d’avui divendres i escrit per Manuel de la Rocha, diputat socialista.

El banco emisor
MANUEL DE LA ROCHA RUBÍ

20/02/2009
Al tiempo que el jefe de la patronal enarbola su programa máximo -abaratar despidos, eliminar la autorización de los ERE, bajar cotizaciones sociales y que las empresas despidan en un año a un millón de trabajadores más-, el gobernador del Banco de España ha entrado de lleno en el debate del empleo, y defendiendo posiciones ultraliberales. Lógicamente, ha suscitado la réplica inmediata, tanto del Gobierno como de los sindicatos, hasta el punto de que el propio Zapatero ha tachado sus declaraciones de “neoconservadoras”. Porque, además, el gobernador ha situado sus comentarios en un marco conceptual que sorprende aún más tras el fracaso del modelo neoliberal y la actual crisis. Continua llegint

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under economia, laboral, Política, social

S'acosten les vacances!!

Sento dir-ho per qui li falti molt per fer vacances, però a mi la veritat és que hem queda poc per començar. D’aquí a tres dies començo vacances i fins al dia 1 d’agost no tornaré a trepitjar la feina. Així que espero que als meus companys els hi sigui lleu, i que no pateixin, que jo marxo aviat, però em quedaré tot l’agost pringat…

Aprofito aquest altaveu i gran eina que és internet per que si algú té consells per visitar o per fer a la zona de Pontevedra, concretament a San Xenxo, que no dubti, perquè és on seré els propers quinze dies i encara no he pogut planejar gairebé res. Així que s’acepten suggerències per Galicia i  el nord de Portugal.

2 comentaris

Filed under laboral, personal

Un detall ínfim…


La comunicació entre les persones està regida per unes normes i emmarcada en uns registres i situacions. No obstant, els formalismes que sovint hem d’emprar per motius laborals, poden ser aparcats amb facilitat. I no ens enganyem, a la mínima que podem ens saltem aquests formalismes.
El fet de fer un salt en aquests tipus de comunicació implica una relació, o bé l’intenció d’acostar-se a l’altre. I només cal donar-li peu a segons quines persones perquè aquestes canviin el registre i la forma de tractar-te. De vegades un correu electrònic o una xerrada canviant una mica el xip és suficient per tal d’ampliar aquell grau de complicitat mutuu. I el motiu d’aquesta reflexió és arrel d’una relació client-proveïdor de fa temps, i que avui ha canviat el rumb.
Després d’un intercanvi de correus, i un apropament en la familiaritat per part meva, el resultat ha sigut que ja no és Silvia X de X, sinó que el seu darrer correu ja només respon com a Silvia. Hi ha hagut un canvi de registre.Una cosa tan simple i un detall tan ínfim com aquest, et fan veure que moltes vegades tot és un possat i que podem ser més lliures.

Deixa un comentari

Filed under laboral, personal, social

65 hores? Mobilitza't! Ni parlar-ne

Trobo que realment s’ha parlat poc en els mitjans de comunicació, i en les tertùlies sobre la jornada de les 65 hores. I es clar, que empresaris i polítics tendeixen a aminorar l’importància i els matissos d’aquesta llei. Ho reconec, no l’he llegit, però és que no em cal. Drets tan evidents com la jornada de 40 hores haurien de ser bàsics, drets pels quals molta gent va lluitar per tal d’aconseguir-ho.

No parlen de conciliació de vida laboral i familiar? No la hi veig en aquesta llei…

Perquè no trepitgin els teus drets, fes difusió d’aquesta campanya. S’ha creat una plana web sobre el tema i des d’on podràs enviar un correu a tots els eurodiputats amb un text en contra d’aquesta reforma. La plana web, engegada per un crack com César Calderón, està operativa a partir d’avui.

Deixa un comentari

Filed under economia, internet, laboral, social

Durmiendo con su enemigo

Tot i no estar anul·lada la vaga per una part dels transportistes, sembla ser que la qüestió comença a agafar uns altres aires i es pot tornar a circular amb certa normalitat. Els piquets informatius han perdut la força que tenien en veure’s en l’altra bàndol. Ara son ells els que poden rebre, i la seva contundència i eficacia ha baixat. Encara n’hi han, però reduïts a certs àmbits. El Port de Barcelona encara resta mig col·lapsat, i comença a engegar a mig gas. Però no tothom es vol atrevir a circular, encara hi ha risc de rebre. I potser no és ara, sinó de cop i volta, d’aquí un parell de setmanes et pots trobar els vidres trencats o les rodes punxades del camió.

Oficialment encara hi ha vaga, si es que es pot parlar de vaga quan aquests son empresaris o autònoms, tinc dubtes…

No dono suport a una vaga quan aquesta empri la violència. Ja hem vist com aquesta engendra més violència, i ja hi ha hagut víctimes.

Realment la pantomina del govern espanyol és pur teatre. Han aprovat unes mesures que no solucionen res, perquè per començar tot el que han aprovat ho han fet amb les patronals i les entitats que no convocaven la vaga. Grans empresaris i clusters logístics que s’emporten el gran pastís i que escanyen a l’autònom petit.

Però tampoc ens enganyem, aquest petit camioner té l’enemic a casa seva. És més, dormen junts amb l’enemic. Ells mateixos son els seus enemics.

Durant molts anys han permés la proliferació del dumping i de treballar per sota costos, i ara que arriben les vaques magres és quan veuen les orelles al llop. Cert és l’augment desmesurat del gasoil en un 40 % en un any. No obstant, també es cert que per qüestions laborals batallo (ja fa anys) amb aquest sector, i no es per res, però el ritme de vida que porten és elevat… cotxes, cases, … Treballen moltes hores és cert, però també es guanyen bé la vida. Potser conec la cara amable i conec els que hi els va bé, es possible, però com en tot negoci, si la cosa no rutlla, tanquem la paradeta.

Deixa un comentari

Filed under personal