Que decideixin ells…

El gegant americà i el petit europeu ara fan mans i mànigues perque s’acabin les revoltes a Egipte. Durant trenta anys, Mubarak ha fet i ha desfet al país, ha manipulat elecciones, ha control·lat de forma dictatorial un estat, que ja els hi anava bé als occidentals. Tot això amb el suport económic que ha armat el seu exèrcit i ha engrandit la caixa, mentre a Europa ja li estava bé… Ara la revolta ciutadana els hi fa por i temen que l’islamisme agafi força en el país més gran de la zona, un país que fins ara ha estat dòcil i palplantat. Evidenment, aquest conflicte a la zona pot fer pujar el preu del petroli, del que tant depén occident, i no oblidem a Israel, que fins ara ha estat un “aliat” egipci.

I ara de cop i volta surten els diplomàtics d’arreu, els vicepresidents fent pressió perquè Hosni Mubarak deixi el seu càrrec. Tenen por… tenen por d’aquestes revolucions socials que s’estenen com la pòlvora pels països de la mitja lluna. Tenen por que pasi els que va passar a Iran, on després de fer fóra el Sha de Persia es va instal·lar el islamisme chií amb l’Ayatolà Jomeini. Tenen por que el següent que entri no segueixi els seus dictats…

Però fins ara no els ha importat, com no els importava que fos una dictadura i per això no acceptaven l’asil polítics d’aquests països. Es parla molt de la puja de l’islamisme, i es possible que així sigui, però cal mirar més enllà i veure perquè. Veure com el poble ha estat oprimit, assatjat, sense llibertats i on una gran natalitat ha empenyat a una gran massa de joves sense feina i sense futur, conjuntament a una pujada dels preus dels aliments.

Una dada per il·lustrar un fet que es reprodueix a tota Àfrica, dels 81 milions d’habitants que tenia al 2008, 31,5 milions eran menors de 18 anys (segons dades d’Unicef), es a dir un 38% de la població és menor de 18 anys. Joves que tenen certa educació, però que veuen un futur negre on l’atur puja i que és més gran en ells, i on el 20% de la població viu sota el llindar de la pobresa.

I un altre factor a tenir en compta, son les xarxes de telecomunicacions. Fins ara no tenien gaire importància, però el fet que s’hagi arribat a tancar internet a Egipte ens dóna una dada clara de l’importància que ha tingut el moviment a la xarxa, així com de la telefonia mòbil, com a medi de difussió al món, i com a medi de comunicació. Temps enrera el primer que feia una revolta o un cop d’estat era segrestar la ràdio i la televisió… avui és internet i la telefonia.

Hi ha comença comparar aquestes revolucions amb la caiguda del mur de Berlín. No ho sé, potser això serà la caiguda dels règims dictatorials del Magreb i d’Orient Mitjà, que fins aara han sigut fonamentats per Occident, però en tot cas, la Caiguda del Mur va supossar el canvi d’un món bipolar de superpotències, a un món multipolar asimètric, on avui en dia cap país té una hegemonia global, i aquest fet no crec que supossi un canvi de paradigma, potser si el fet de l’aparició d’una altra variable, la islàmica però el temps ho dirà.

Que decideixin ells el seu futur… Occident ja fa masses anys que decideix per ells.

Anuncis

3 comentaris

Filed under denúncia, internet, Política, social

3 responses to “Que decideixin ells…

  1. Jo espero que caiguin els perjudicis islamòfobs i neocon que deien que la única forma d’aconseguir la democràcia al món àrab era a base de bombardejos sobre la població civil

  2. Ismael Almazán

    Una de les grans diferències amb la revolució iraní és que aquest pais poseïa una burgesia comercial propia (anomenats ‘els del Bassar’ a l’època, si ho recordo bé) que va finançar la revolució i provocar un trencament radical amb les èlits prooccidentals del Sha. El règim podia ser relativament independent del poder econòmic perquè la connexió no era imprescindible i els interessos en un i altre sector eran fonamentalment nacionals. En canvi, a Egipte no existeix aquest motor de canvi independent. La burgesia egipcia ha viscut sempre a l’ombra del ‘pelotazo’ i molt vinculada al panorama extern; l’èlit econòmica ha de reconstituir un grup de poder polític que li sigui favorable. En aquesta dinàmica, i amb les pressions internacionals i israelianes, és molt possible que el canvi s’aturi a mig camí, i que només consisteixi en substituir ‘l’assabiya’ (grup d’interessos interconnectats) que dirigeix Egipte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s