Tag Archives: Política

Un franquista menys… i encara en queden masses

Només us deixaré aquestes declaracions fetes per en Samaranch  en funció del seu càrrec de president de la Diputació franquista de Barcelona, en una època de màxima repressió contra el moviment obrer, nacional i popular (1973 a 1977, anys especialment durs).

I no faré cap més comentari.

Deixa un comentari

Filed under Política

Donem als joves l'opció a decidir

decidir.jpg2

Si cada cop el jovent enprèn més tard la sortida del niu familiar, i no se li permet de pendre responsabilitats ni obligacions, cada cop els fem menys autosuficients amb la nostra sobreprotecció. En segons quins aspectes, encara s’agreuja més el tema i un d’aquests seria en la cultura democràtica. Cal que aprenguin a pendre partit i a decidir.

El conflicte de les edats legals per fer segons quines tasques o obligacions és un tema complicat. De fet, els nostres joves no poden votar en eleccions democràtiques fins a la majoria d’edat, però en canvi, se li atribueixen unes càrregues legals en passar dels 16 anys i així tindre responsabilitats. Tanmateix, aquest cap de setmana, hem vist com s’ha deixat votar en aquestes consultes populars que hem tingut.

Darrerament s’esta parlant o s’està apunt d’aprovar una llei on es permet d’avortar a una menor sense el consentiment dels pares. Ull, que hi estic totalment d’acord, però no us sembla un sensesentit, deixar que algú decideixi un avortament i per contra que no pugui decidir qui seran els que governaran el país i faran les lleis…

El que vull dir, es que cal donar veu i vot als joves, fer-los més partíceps de la nostra petita aportació democràtica. Donar-hi opcions a vot a partir dels 16 anys. Evidenment, ja no estic parlant de fomentar mesures participatives que en aquest país no s’està duent a terme, i que fóra el més assenyat.  En el procés d’implicació del jovent i de tota la societat en la presa de decisions farem més nostra la democràcia.

Deixa un comentari

Filed under Política, social

Una lliçó dels periodistes

Els periodistes daquest país donen una lliçó moral i de seny a la societat daquest país i als polítics. Fent ús del seu poder mediàtic, i possant dacord 12 veus, han escrit una editorial conjunta reivindicant la dignitat catalana enfront el tema del Tribunal Constitucional. Curiós i molt esfereidor que els periodistes es possin dacord i els polítics catalans no ho facin&

Llegiu-la:

La dignitat de Catalunya
Aquest editorial que publica EL PERIÓDICO en defensa de Catalunya ha estat redactat conjuntament pels 12 diaris les capçaleres dels quals figuren al peu

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt demetre sentència sobre lEstatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de lEstat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que lalt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. Lexpectació és alta.
Lexpectació és alta i la inquietud no és escassa davant levidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta duna situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després duna espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com

2 comentaris

Filed under Política

Canvi de terç

No es que m’agradi la tauromàquia, però això és el que ha fet el govern de Zapatero. Un canvi de terç en la seva política, un gir cap a l’espanyolisme i al control del partit. Els Pepe Blanco, Elena Salgado, Manuel Chaves, Ángeles González Sinde i companyia son un gir per atraure el vot nacionalista espanyol. El control ferri que exerciràn a Foment i a Política Territorial, així com a Cultura, marcaràn d’aprop als catalans. I fins i tot amb aquestes sortides endavant, potser s’ha tret un os dintre del partit per possar-hi les seves peces.

Mala peça al teler pel finançament amb en Chaves com a negociador. El café per a tots no deixarà malament la seva comunitat, i no fa res que era president andalús, així que no esperem que deixi que Catalunya tregui massa rèdit. Ara fa un any, deia igual que Felipe González, que calia endarrerir el tema del finançament per la crisi. No pinta bé… gens bé…

3 comentaris

Filed under Política

Un posat zapateril

obamaVaig tornar a la vida real i sembla ser que per fi havia acabat el culebrot americà. El flagrant nou president Obama, ja havia accedit al càrrec, després de dos anys de donar la pallisa, entre pre-eleccions, eleccions i periodes de pre-presidència. Ja vaig dir fa temps el que en penso d’aquest home, no crec que canvii pas massa els termes en que es dirigeixen el monstre americà, i no crec que supossi res en absolut.

Ara bé, ho té fàcil, per començar el compararan amb Bush, i aquí la feina li han possat arran de terra…

I per continuar, tots els mass media del món s’han rendit al seus peus, li han encomanat la capa de salvador, com si de Superman es tractés, i esperessin que salvi el món de Lex Luthor.

Heus aquí, que en un posat zapateril, agafa el toro per les banyes, i els primers dies diu que tancarà Guantánamo en un any, i que es prohibeixen les tortures…Ah! que potser eren permeses? I que potser es creu que sabent com hi hagut presons als cels, presons a d’altres països fóra de territori dels EUA, ens creurem que no ho tornaran a fer?

Sense cap mena de dubte, Guantánamo no té cap sentit d’existir. Mai hauria hagut d’existir. Però el que no hauria de tindre cabuda en el món, és la tortura i el continu trepitjar dels drets humans…

9 comentaris

Filed under internet, Política, social, televisió