Tag Archives: Granollers

Un rapte sense rescat

Era vella, atrotinada, d’un color no gaire atractiu, gris mate, un seient lleig i gros, dues rodes una mica gastades, però em feia el servei. Vehicle ideal per moure’s per Granollers en els meus desplaçaments entre els diferents punts de la ciutat i per anar a parar als transports públics que darrerament faig servir.

Però era massa esperar de la gent, d’aquest engendre de societat que tenim. Durant dos mesos l’he anat fent servir, i sempre ha dormit al carrer, entre estacions de tren. I avui, l’han raptat… no crec que demanin rescat, i segurament anirà a parar a un racó d’andròmines, però era la meva andròmina…

Anuncis

4 comentaris

Filed under denúncia, economia, personal, social

Saturació de la sanitat pública

Fa dies que intento demanar hora pel metge. Res urgent, tan sols per demanar unes analítiques. Però cada cop que ho intento, per internet, em denega l’accés dient que el meu metge no te visites i que m’adreci al meu CAP. Pensant i malpensant dels informàtics, crec que es tracta d’un error i finalment truco al CAP, en veure que amb el temps no es sol·luciona.

Truco el dia 15 d’octubre, i per dissort meva resulta que la plana web tenia tota la raó. No em sortia res perquè ho te tot ple fins al dia 5 de novembre!

Segurament deu haver-hi quelcom que si no hi ha cap visita posible en x dies , no pugui donar visites.

Estem parlant de 17 dies sense visites!

Això si, haig de dir en favor del CAP que hi ha un metge d’urgències que et pot atendre en qualsevol moment, tot i que no es tracti del teu metge.

3 comentaris

Filed under denúncia, personal, Política, social

Ambicia't, o a Granollers la casa per la teulada

Si en el procés de construcció d’una casa, els fonaments son la primera part a realitzar, en un projecte de mobilitat, també caldria començar pels fonaments… Potser si, però a Granollers comencen per la teulada. Una bona iniciativa, encetada per ICV-EUiA quan eren a la regidoria de Mobilitat, i realitzada ara pel regidor Segovia, inicia la versió granollerina del bicing barcelonés, amb el nom de marca de Ambicia’t.

Aquest nou servei, en proves fins al gener, permetrà l’ús de bicicletes públiques, per mitjà d’abonaments anuals i pagament per temps d’ús. En un principi l’iniciativa, podria ser bona, si no fos perquè penso que comença per la teulada.

  1. Pri mer de tot, la minsa densitat d’estacions, 5 a tot Granollers, i molt concentrades al centre.
  2. Segon error, no conectar els transports públics (les tres estacions de tren i d’autobús) i així potenciar l’ús de tr ansports sostenibles.
  1. Tercer error, l’inexistent xarxa de carrils bicis a la ciutat. Inexistent inclús en els punts on seran les cinc estacions proposades. En canvi proposen uns suposats recorreguts amb limitacions de velocitat a 30 km/h que ningú respectarà.

Així que sincerament no crecque l’ajuntament hagi fet una bona feina, i que si realment surt endavant i té èxit, serà més per la consciència de la gent que per la bona gestió.

7 comentaris

Filed under ecologia, Política, social

Festa Major de Granollers amb victòria blanca

No hi ha res a dir. Han guanyat els blancs, i no de poc, ha sigut una victòria contundent…

Felicitats a la colla guanyadora!

Deixa un comentari

Filed under cultura, social

El relat de Màrius Serra

D’ença l’any 2000, a la Festa Major de Granollers, s’encarrega a un escriptor o periodista, que relati la seva visió de la festa. Heus aquí que aquesta tasca l’han dut a terme gent com l’Empar Moliner, Matthew Tree,  Laila Karrouch, entre d’altres.

Mostrar la seva visió de la realitat de la festa , en una realitat aliena, en un lloc extrany i una festa que no és la seva.  I aquest any li ha tocat el torn a Màrius Serra, de realitzar aquest relat, aquesta visió personal de la seva festa major, que enceta avui dia 28.

L’escriptor d’Horta és col·laborador habitual en diversos diaris, revistes i emissores de ràdio entre les quals destaca les seccions L’enigmàrius i Lecturàlia a El matí de Catalunya Ràdio amb Antoni Bassas, ha estat guardonat amb distingits premis com el Serra d’Or, el Lletra d’Or i el Ramon Llull de les lletres catalanes.

A partir d’avui podeu llegir el seu relat aquí.

Deixa un comentari

Filed under cultura, literatura, social