Tag Archives: societat

La suor

Temps ençà, quan era un infant els reis els esperavem amb gran il·lusió, ja que era dels pocs moments que es rebia un regal, tret potser de l’aniversari. Tampoc teniem tantes posibilitats d’oci quan ara hi ha, però potser per això tenim o crec que van propiciar més les relacions socials personals i l’imaginari. Avui, els nens mantenen menys relacions personals, i segons on visquin no saben que és això de baixar al carrer.

Tenen de tot, i no saben, com moltes vegades he comentat aquí, que és la cultura de l’esforç, i per això quan quelcom els hi és molt dificultós, molts abandonen. Ho veiem cada dia a les feines, a les escoles, ho escoltes al gimnàs… És la societat que hem creat, una societat d’oci i poc esforç, on el que està ben vist és l’escaqueig i la picaresca, i denostrat la suor en el front…

1 comentari

Filed under denúncia, educació, social

La mala educació

800px-Radio_cassette_player

6:25 AM. Tren Cardedeu-Mollet. Estació de Les Franqueses hi puja força gent. S’acosta un home d’uns 45 anys, amb bigoti, cabells morenos amb unes canes incipients al costat de les orelles, pell torrada. El veig venir, tot i que jo estava veient un capítol de Stargate Atlantis a la pda, però el seu soroll, em destorba.

En teoria es música, però es pot considerar música, uns sons que et resulten desagradables? La culpa era de la música o de la poca educació de l’home, que portava sonant el mòbil a tota castanya? Aquesta gent no sap que la resta de la gent no ens te perquè agradar la seva música? O que potser no ens vé de gust? No coneixen l’existència dels auriculars?

Ningú li ha dit res… jo tampoc, ans al contrari, l’he mirat un parell de cops amb cara de mala lluna (al matí no es gens extrany en mi) i s’ha quedat mirant-me amb un somriure sorneguer.

El ritme endiablat de la música cubana que omplia el vagó, m’anava encenent, i pràcticament no podia escoltar la sèrie a través dels meus auriculars. He estat a punt de treure els auriculars a veure si es sentia aludit, però he optat per soportar estoicament la seva mala educació.

Sempre hem de perdre els que tenim bona educació?

Deixa un comentari

Filed under cultura, educació, música, personal, social

És el dia després i encara el món no ha canviat…

És el dia després i encara el món no ha canviat… poder perquè ja em va cansar el tema Obama i d’eleccions americanes, però poder perquè només cal veure la història americana, per veure que la política exterior americana no ha variat massa mai. El cert es que no espero res diferent de l’actitut dels gendarmes del món. No entenc massa aquest sentiment de creure que serà o supossarà un canvi que anirà bé per Europa, una creença o esperança de canvi.

Tots els partits esperen el canvi, tots es feliciten pel canvi, però cap a on conduirà el canvi? El canvi supossarà tal daltabaix, com volen fer veure, que ens treurà del sorral?

El que si és cert, es que el fet de triar un president americà de raça negra és un fet històric, i em portava a pensar en com ha canviat en aquest sentit la societat americana. Poder en altres sentits es molt endarrerida, segons el meu parer esclar, com en fets com la pena de mort, la desidia social, el tema de les armes, … però caldria fer un plantejament si, realment i amb sinceritat, aquí podríem veure un escenari com aquest. Un escenari on hi poguèssim trobar un president de l’Estat Espanyol o del Govern de Catalunya que fos d’una altra raça. Un president negre, o magrebí, o potser d’orígen sudamericà. Jo ho dubto molt… aquesta societat nostra, aquest país, és molt xenòfob, i molt classista, i dubto que estigui preparat per donar el pas que ha donat aquell país que tan critiquem. Sense que serveixi de precedent, dono la meva felicitació als EEUU, per veure més enllà del color.

5 comentaris

Filed under eleccions, Història, Política, social

Conversa a la peixateria

Conversa sense massa interés a una peixateria d’un super d’una petita ciutat catalana, entre la meva companya i la peixatera. Vella coneguda, per haver treballat amb ella, però sense cap tipus de lligam ni amistat, allò que és diu un conegut de feina, que no un company.

– Posa’m aquests llobarros… -li diu a la peixatera.- A quant està el llenguado?

–  a  X € . Si és que està tot pels núvols, i amb la crisi que tenim a sobre. Aquest matí he acompanyat a la meva filla a l’INEM, i estava ple. Ple de moros, negres i sudamericans-contesta la peixatera, amb un to de veu de fàstic.

Miro cap a un altre costat, em giro i compto fins a deu… tinc que comprar peix i no tinc ganes d’anar a un altre lloc, son les 20:00 hores i encara tinc que anar a comprar la carn , però m’han vingut ganes de deixar-li tot el peix, que no era poc.

5 comentaris

Filed under denúncia, economia, educació, personal, social

Trucades "perdudes"

El fet de parlar de trucades “perdudes”, no em refereixo a les trucades que es realitzen quan vols avisar a algú de quelcom però no vols gastar, sinó de les trucades que no porten enlloc. D’aquelles trucades que es fan per tal de xerrar amb algú. Trucades sense intenció, sense destí. De vegades trucades sense massa sentit, aquelles de dir que ja arribes, o de simplement xerrameca. La gent truca i truca. I jo també, no ens enganyem, tot i passar-me el dia parlant per telèfon a la feina, de vegades encara no entenc com vull acostar-me a aquest aparell.

Només cal veure a tot arreu, tothom parla pel mòvil. Sempre localitzables. A totes hores i a tot arreu. Tots parlem amb tots, però realment ho fem perquè necesitem de comunicar res important? O potser és perquè així no estem sols?

De vegades penso, que l’ús que fem del telèfon móvil, ens porta a no estar sols. A la por que molta gent te d’estar sola i que continuament xerra i envia missatges, per sentir-se acompanyada. Estar sol pot implicar pensar i reflexionar. Tenim por a parlar amb nosaltres mateixos, i  això no és bó…

Ja ho deia Henry Ford,

Pensar és la feina més dificl  que existeix, potser per això , tan pocs ho fan.

3 comentaris

Filed under personal, social