Category Archives: personal

Fi

Era una mort anunciada. Feia mesos que ni tan sols entrava a veure’l. Aquesta etapa s’acabat i aquest bloc va perdre el sentit fa temps. Si no l’he tancat abans era per una qüestió sentimental. Va començar a Blogger, va donar el salt a un .cat i després va tornar a un domini gratuït a wordpress.

Les Cabòries van començar el novembre del 2006, i ara 5 anys després deixo les meves cabòries. Potser en part degut a la repetició de temes, a la falta de constància, però segurament, el fet instantani de twitter va fer que poc a poc perdès les poques ganes que hi posava en aquest bloc. Continuar l’agonia em feia mal, anar veient sense actualitzar-lo, així que millor fer-ho ara. Estic força ocupat amb el meu projecte Bocaorella, i amb possibles projectes futurs, que tampoc em deixen el temps que voldria. Si més no, em podeu seguir allà o al twitter.

Hi haurà gent que em dirà, que és ara quan cal seguir en aquests moments de resurgiment de la dreta, però fa temps que aquest bloc va deixar la seva vessant política per entrar en la personal. Si més no, el temps que hagueu perdut en ell, entre els seus escrits, el fet d’haver pogut fer ressó de les meves cabòries.  Vaig tindre clar que això seria temporal, i que en el moment, que he retardat, que no m’omplís ho deixaria.

Pensaments, preocupàcions, cavil·lacions.En definitiva això era aquest bloc, les meves Cabòries. Les d’en Montilla. Nomès eran això… Cabòries

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under personal

Bon nadal

Deixa un comentari

Filed under personal

Un clàssic adaptat

Deixa un comentari

Filed under personal

Bocaorella, un nou projecte

Estem engegant un nou projecte, i ens agradaria que li donèssiu un cop d’ull, i si pot ser que li dongueu difussió. Quan llegiu què és el bocaorella, veureu com és una necessitat no satisfeta i us fareu creus de la quantitat d’activitats que es fan al voltant vostre i no us n’assabenteu, o bé perquè no es publiciten prou, o perquè no hi ha un lloc que centralitzi l’informació de l’oci.

Què és el bocaorella?

Mmmm, pot tenir cabuda un boca-orella que sigui digital? Si, si, ja sabem que la difusió no és oral, però la inmediatesa de la xarxa és similar a aquell boca-orella amb el qual ens assabentàvem dels concerts, exposicions, bons restaurants abans de l’era digital en la qual vivim, no creieu?
Així doncs, deixant de banda el significat estricte i enciclopèdic del terme boca-orella, el que sí que pretenem és difondre. Difondre el què? Doncs qualsevol cosa en què puguem dedicar el nostre temps més preuat, aquell que reservem per passar-nos-ho bé lluny de les obligacions laborals i rutinàries. A la vegada volem fer ressó de la vostra veu, escoltar les vostres opinions, donar difussió als actes i activitats que vosaltres mateixos proposeu i que creieu o hàgiu ja constatat que puguin ser interessants. En fi, volem arribar a crear, amb el temps, una comunitat prou àmplia que aporti tot allò que sent, que veu en cartells o llegeix per la xarxa, podent arribar a ser un referent en el panorama de l’oci.
I per què? Doncs per què un dels problemes que ens trobem és que no existeix un lloc on adreçar-se per veure que fan al nostre voltant, a les rodalies de Barcelona, al costat de casa. I a vegades hi ha tantes activitats per descobrir, tants llocs on gaudir d’una bona tarda o d’una nit inoblidable!

Aquesta és la missió del Bocaorella, la nostra missió, ser el lloc on la gent puguem informar-nos per saber que fer el cap de setmana, o en quins restaurants es menja bé, o potser saber que no ens podem perdre aquella obra de teatre que fan al poble.

T’hi apuntes?

Visita’ns a:

www.bocaorella.cat

Deixa un comentari

Filed under cultura, internet, personal

No s’hi val quedar-se adormit.

Després de molt de temps sense publicar res al bloc, en aquest temps hi ha hagut de tot, tant a nivell personal com a nivell mundial o local. Començant pel meu poble, a Cànoves, on després de les eleccions municipals ens hem trobat amb una pepesociovergència que sorprenenment (o no tant)  s’han aliat per evitar la pèrdua de l’ajuntament. De promeses incumpleses en menys d’un mes d’assolir l’alcaldia del poble.

De l’actualitat mundial no cal parlar, seguim amb la crisi de la que no en sortim, on uns EEUU més enfonsats que mai es resisteixen a deixar de ser una potència, i un país veí que encara ens dicta el que hem de fer, ara sembla que vol fer el que la Merkel i en Sarkozy , o el que és el mateix els mercats li manen, seguir retallant.

Durant aquest temps també hi ha tingut lloc els moviments de protesta arreu del país del 15M, on els indignats han fet ressó del descontent d’una bona part de la societat que no dormita sota l’aixopluc  del consumisme i de la televisió. I també hem vist la reacció dels païssos, no escoltar-los i tirar pel dret amb la violència i la retallada de drets socials amb l’excusa de la crisi.

I com no, a nivell personal he vist com una feina de 7 anys i escatx es difonia en l’horitzó en uns minuts, després d’una altra retallada de personal i m’he trobat inmers en una època gens adient en el gran bassar que és la borsa de treball d’aquest país. Sóc un aturat més en un país en decadència, un país que retalla prestacions dels més necessitats, prestacions bàsiques com la sanitat o els temes socials, per perdonar els impostos als més rics. Sóc un aturat d’un país de dretes, d’una Europa de dretes i d’un món de dretes. Sóc un aturat que no es vol quedar inmòvil, i que no vol restar inmòvil davant aquest moviment que preten adormir-nos i retallar-nos els drets que tant van costar d’aconseguir. El temps segueix i no s’hi val quedar-se adormit.

1 comentari

Filed under economia, eleccions, personal, Política, social