Tag Archives: català

Volem crispetes

Us presento aquesta campanya que reclama un cinema en català. I com deia en @jordisalvia al twitter:

Al cinema podem demanar crispetes o podemos pedir palomitas…
podem beure un refresc o podemos tomar un refresco,
però en canvi, al cinema no podem escollir en qué idioma queremos ver una película.
La indústria del cinema no ens deixa escollir.

Gràcies a @jordisalvia

4 comentaris

Filed under cinema, cultura, internet

à+ú.

à+ú.

La nova revista de l’ajuntament de Cànoves i Samalús, ha vist la llum. De fet, és una de les novetats del poble de l’estiu, juntament amb el tema del carnet de la deixalleria, i sembla ser que també s’esta treballant en una nova plana web.

Com a resident recent a Cànoves desconec si abans hi havia hagut una altra revista, o simplement es tracta de la primera vegada. El cert, és que aquest nou projecte engegat per l’ajuntament pot acostar al poble, i fer una mica més de sentiment de poble en un municipi de dos pobles i set urbanitzacions.

Voldria destacar que com a iniciativa la trobo encertada i necessaria, però voldria puntualitzar certs aspectes a millorar i certs aspectes certament positius

A destacar:

  1. El disseny encertat de la revista, sobri però amb aire modern.
  2. Enceta espais per a la participació ciutadana.
  3. Oberta a tots els partits polítics amb representació al poble.
  4. Agenda d’activitats i plans de futur.

A millorar:

  1. L’extensió excessivament curta de 8 planes.
  2. L’ús del català i castellà barrejat a la revista (6 planes en català i 2 en castellà).Millor una revista en català o bilingüe, però no a mitges.
  3. La portada, on es barreja català i castellà…
  4. En la presentació de l’equip de govern hi trobo a faltar les adreces de correu electròniques dels membres de govern municipal.

Es tracta del primer número i no parla de la periodicitat, però m’imagino que no serà més enllà d’un parell d’edicions a l’any. Tot i això, crec que era quelcom que feia falta al poble.

2 comentaris

Filed under cultura, Política, social

Sobre la llengua, la meva, la vostra, la d'ells…

Avui voldria parlar sobre la llengua, de l’idioma, del nostre idioma, el seu idioma, el d’ells… l’idioma , no hauria de ser més que una eina que ens permeti comunicar-nos. I fixeu-vos que faig servir un verb en condicional.
En aquest país, hi ha dues llengues, una d’elles amb problemes, el català. Jo sóc un cas clar de bilingüisme, m’he criat en dues llengues. Es més, amb les meves germanes parlo idiomes diferents. A casa meu, es parla català. Sempre. És el meu idioma. Però no ens enganyem, el català té problemes. Es pot viure perfectament en castellà, i no tant fàcilment en català. I quan constantment et sents atacat per ser català, atacat des de l’Espanya “cañí”, i veus impotent que no pots viure en el teu idioma , t’emprenyes. I et radicalitzes. T’encens.
En retrobar la serenitat, veus que potser no tot es tan fàcil. La pobre senyora que et serveix el cafe amb gel, que ha confós quan tu li has demanant un cafe amb llet, potser porta 3 mesos aquí, o potser treballa 13 hores diaries i te fills. Arriba a casa cansada, de la llarga jornada laboral. O potser no ha tingut temps o no ha volgut. O la seva realitat social no li fa veure que necessita el català. Perquè no l’empra, perquè no es relaciona amb ell. Perquè l’empresari no li ha demanat català per treballar.
I aquest és el cas d’una dona immigrant recent, però els casos d’immigrants de fa 30 anys… potser ens perd la tolerància. Aquí es quan m’encenc, quan veig que algú no li surt dels pebrots parlar-lo, perquè no vol. Perfecte senyor, però si vosté està de cara al públic, l’ha de parlar el català. A casa seu, al bar, amb els amics, parli el que li roti.
Gent com la Cristina Peri Rossi, que es queixa perquè l’han fet fóra d’un medi en català, després de portar aquí des de l’any 1972. Això m’emprenya. Que ens prenguin el pèl.
Potser ens perd la tolerància o potser aquí està la grandesa del poble català. Potser està aquí la nostra perdició… jo de moment, seguiré sent un català bilingüe, que parla català com a llengua de comunicació, i que defensa la seva llengua.

9 comentaris

Filed under General

Rectificació

Rectifico. El sr. Sirera no fa res més que el mateix que fa la nostra estimada Generalitat. Ho segueixo trobant increïble, però la mateixa institució, fa la traducció del seu nom en la versió castellana del Diari de la Generalitat.

Deixa un comentari

Filed under Política

Generalitat i el PP

Un parlamentari del PP, el sr. Daniel Sirera fa un post en el seu bloc on anomena a la Generalitat com a Generalidad. Llegiu el text aquí.
Señor Daniel Sirera, acepto i puc entendre que vostè publiqui en castellà, està en el seu dret. Pero el que no entenc, ni puc compartir, ni es pot aceptar es que tradueixi els noms. La Generalidad com diu vostè no existeix. Existeix la Generalitat de Catalunya, que es qui a final de mes li paga les factures a vostè, per alguna cosa es membre del Parlament de Catalunya. Una mica de serietat senyor Sirera o potser haurem de dir-li Sr. Cereza… per la semblança. Potser així encara tindria més vots en castellà… De l’article m’abstindre d’opinar, entenc que de tant en tant han de fer gestos de cara a Madrid.

Deixa un comentari

Filed under Política