No s’hi val quedar-se adormit.

Després de molt de temps sense publicar res al bloc, en aquest temps hi ha hagut de tot, tant a nivell personal com a nivell mundial o local. Començant pel meu poble, a Cànoves, on després de les eleccions municipals ens hem trobat amb una pepesociovergència que sorprenenment (o no tant)  s’han aliat per evitar la pèrdua de l’ajuntament. De promeses incumpleses en menys d’un mes d’assolir l’alcaldia del poble.

De l’actualitat mundial no cal parlar, seguim amb la crisi de la que no en sortim, on uns EEUU més enfonsats que mai es resisteixen a deixar de ser una potència, i un país veí que encara ens dicta el que hem de fer, ara sembla que vol fer el que la Merkel i en Sarkozy , o el que és el mateix els mercats li manen, seguir retallant.

Durant aquest temps també hi ha tingut lloc els moviments de protesta arreu del país del 15M, on els indignats han fet ressó del descontent d’una bona part de la societat que no dormita sota l’aixopluc  del consumisme i de la televisió. I també hem vist la reacció dels païssos, no escoltar-los i tirar pel dret amb la violència i la retallada de drets socials amb l’excusa de la crisi.

I com no, a nivell personal he vist com una feina de 7 anys i escatx es difonia en l’horitzó en uns minuts, després d’una altra retallada de personal i m’he trobat inmers en una època gens adient en el gran bassar que és la borsa de treball d’aquest país. Sóc un aturat més en un país en decadència, un país que retalla prestacions dels més necessitats, prestacions bàsiques com la sanitat o els temes socials, per perdonar els impostos als més rics. Sóc un aturat d’un país de dretes, d’una Europa de dretes i d’un món de dretes. Sóc un aturat que no es vol quedar inmòvil, i que no vol restar inmòvil davant aquest moviment que preten adormir-nos i retallar-nos els drets que tant van costar d’aconseguir. El temps segueix i no s’hi val quedar-se adormit.

A on anem?

A Grècia la revolta pren els carrers. A França ja tenim la 2ona vaga general en menys de 2 mesos. A Barcelona, territori dels mossos, manifestació rera manifestació, deixa entreveure el malestar social. Primer els estudiants, ara els mestres, demà alguna gran empresa que tanca o que fa un ERE. La qüestió és que l’enrrariment social va de pujada, i més que anirà. La crisi ens ha tornat al nostre lloc, som classe mitjana-baixa, i hom ha de tocar de peus a terra. El sistema no s’aguanta i fa aigues per arreu.

Però el pitjor ha d’arribar, sóc del parer que els pedaços que els governs estan possant, només serveixen per salvar els mobles durant uns mesos. La crisi es d’arrel, i la sol·lució no es farà perquè no agrada. Cal un canvi de model, no pot ser que les empreses i els països tinguin de crèixer any rere any. El planeta no ho pot soportar, ni la societat. Fa falta un fre, un decreixement. I potser aquesta crisi és la manera.

Ara bé, d’aquí un any o any i mig, mitjans del 2010  i inicis del 2011, quan la gran massa d’aturats perdi les seves prestacions socials i no tingui ingressos, o quan els pedaços de l’obra pública  s’acabin a les darreries d’any, llavors que farem? Potser farem com el Conseller Baltasar, que s’encomanava a la Moreneta.

Jo pels qui no ho sabeu, sòc ateu…

L'article triat

Determinades vegades llegeixes un text o un article i dius: “Ostres m’agradaria haver-ho escrit”. I en llegir aquest article que m’enviat una companya és el que he pensat, i he decidit compartir-lo amb vosaltres. Es tracta d’un text del diari El Pais, d’avui divendres i escrit per Manuel de la Rocha, diputat socialista.

El banco emisor
MANUEL DE LA ROCHA RUBÍ

20/02/2009
Al tiempo que el jefe de la patronal enarbola su programa máximo -abaratar despidos, eliminar la autorización de los ERE, bajar cotizaciones sociales y que las empresas despidan en un año a un millón de trabajadores más-, el gobernador del Banco de España ha entrado de lleno en el debate del empleo, y defendiendo posiciones ultraliberales. Lógicamente, ha suscitado la réplica inmediata, tanto del Gobierno como de los sindicatos, hasta el punto de que el propio Zapatero ha tachado sus declaraciones de “neoconservadoras”. Porque, además, el gobernador ha situado sus comentarios en un marco conceptual que sorprende aún más tras el fracaso del modelo neoliberal y la actual crisis.

Política ficció?

El sistema comença a esquerdar-se per varis llocs. Problemes econòmics  i socials, crisis del sistema, enfonsaments bancaris i industrials. Multinacionals que aprofiten l’avinentessa per deixar anar llast, és a dir treballadors… Protestes estudiantils, creixement espectacular de l’atur, families desnonades,… i això no acaba així.

Ho estem veient des de fa uns dies a Grècia, on els problemes socials han portat a greus enfrontaments entre manifestants i la policia. El detonant la mort d’un jove. El rerafons és de caràcter social, el continu empobriment de la classe treballadora, on l’atur juvenil arriba al 21,4%, uns salaris menor que els mileuristes d’aquí , al voltant dels 700 €, adobat amb la privatització del seu sistema social i una sensació de manca de futur. Enfrontaments que a mida que la crisi es vagi estenent i empitjori (i ho farà) aniran escampant com si d’un virus es tractés. Ara passarem el nadal, però al 1er trimestre de l’any veurem un descens encara major del consum, i per tant un augment de l’atur.

Però el pitjor serà si  les prestacions socials, el subsidi d’atur s’acabi en 1 o 2 anys i la crisi no hagi acabat… llavors aquests 3 milions d’aturats seran masses de gent sense ingressos. Una munió de zombis enfurismats sense res a perdre…

Política ficció? Esperem que ho sigui.

Treure’ns la bena dels ulls

Darrerament els signes de crisis, les evidències de la desacceleració econòmica, ja són patents en la nostra economia. Però tot i així sembla ser que no ens volem adonar o bé que la cosa no deu anar amb nosaltres…

Tot i l’augment de l’atur, l’inflacció pels núvols, la caiguda del mercat immobiliari, els trontollars de la borsa, tot i això, la gent segueix consumint a manta…

I com a mostra només cal mirar qui queda a les ciutats aquests dies, i mirar com estan ja les reserves de vacances de cara a l’estiu. Tinc companys de feina, que ja han tingut problemes per reservar de cara a l’agost.

Mireu els restaurants o les grans superfícies… Potser ara després de les vacances de setmana santa veurem un alentiment del consum, o això o la gent és força inconscient del problema que s’acosta. Hi ha sectors que fa temps que van notar la crisis, els arquitectes i tècnics que intervenen en la construcció. Ara ja comencen els constructors propiàment dit.

I quan tota aquesta gran màquina que és la construcció, s’aturi, arrossegarà a la resta de sectors. En el meu sector, en l’alimentació, ja es comença a notar una disminució de l’alegria i de la tònica desenfadada que hi havia. Grans empreses del sector alimentari, redueixen les seves comandes i redueixen els ja minsos estocatges.

I si la crisis comença a tocar l’alimentació… que es preparin la resta de sector. Ara només falta que ens treiem la bena dels ulls.