Tag Archives: llibres

Compacte, portàtil, i sense bateries…

Deixa un comentari

Filed under humor, internet, Tecnologia i actualitat

Desconnectat

mon

Fa molts dies que estic desconnectat. Out. Fóra del món digital, masses dies que no publico res. Però com cada any, per aquestes dates, m’assatgen els dimonis, els monstres i els dracs, en forma d’exàmens. No sóc l’únic, i potser molts de vosaltres esteu allà mateix, o potser sou dels que corretgiu els exàmens… Exàmens, aquests monstres sense pietat que em xuclen tot el temps lliure. Així que fins a mitjans de juny, estaré entre llibres…

3 comentaris

Filed under personal

Velles andròmines

Potser algú recorda aquelles velles andròmines que eren els ordinadors de 8 bits… Jo vaig ser un dels afortunats de tindre un MSX amb 80 K!! Menys del que ocupa avui dia una pàgina web era tota la memòria que tenia aquell ordinador. Funcionava amb cartutxos i cintes, i el reproductor de cintes era incorporat, tot una novetat en aquella època. I no es que m’hagi entrat la malenconia, sinó que ahir el meu fill em va preguntar quan vaig començar a emprar ordinadors i qui m’havia ensenyat. Així que li vaig ensenyar el meu primer ordinador…

MSX.jpg

I la seva primera pregunta és:

On és la pantalla,Papa?

I quan li responc que la pantalla era la televisió, i en el meu cas una petita en blanc i negre… no s’ho acaba de creure. Quan li explico que funcionava amb cintes i que per fer anar un programa o joc, havies d’esperar a que es carregués uns 15 o 20 minuts, la seva cara d’esglai és majúscula.

I l’impressora on és?

Aquí em sembla que l’acabo de rematar, en dir-li que no en tenia i que cap dels meus amics tampoc, que llavors es feia a màquina o a mà., i que no existia internet.. Però el remat final, es quan em pregunta la darrera pregunta.

I com buscavau informació? A llibres?

Aquí els ulls ja se li han obert com taronges…

6 comentaris

Filed under personal, social

Lladres del meu temps… lladres de cultura

El passat dijous va ser un dia negre. D’aquells que marques al calendari com a dies a no repetir. Vaig sortir d’hora de la feina, amb l’intenció d’anar a la biblioteca de la meva facultat. Espereu, no… recapitulem, resulta que el dijous, primer la persona que estimo va marxar de viatge durant 13 dies a l’altra punta del món. Tornem, a la sortida de la feina. Doncs em dispossava a fer ús dels transports públics i vaig perdre el tren cap a Barcelona. Vaig a anar a l’altre estació de Mollet per agafar un altre. Transbords amb metro i arribada a l‘UNED. Travessera de les Corts. Línia blava per arribar i vaig agafar-lo a les Corts per tornar. Com anava molt carregat, els llibres que vaig agafar no hi cabien a la bossa i els duia a les mans. Arribo a la màquina dels tickets i em disposso a comprar un billet, deixo els llibres sobre la màquina… Continua llegint

5 comentaris

Filed under denúncia, humor, personal

La meva recomanació per Sant Jordi

rosa-verde.jpg

rosarosaAvui és dia de llibres i voldria recomar-vos un llibre. Ara bé, dubto que el trobeu a les parades dels vostres pobles i ciutats. No es tracta de cap novetat ni llibre actual, sinó d’un llibre que he llegit moltes vegades i que rellegeixo cada x temps…

Es tracta d’un llibre de ciència-ficció, anomenat El Juego de Ender de l’autor Orson Scott Card. En ell hi trobareu elements clàsics de la ciència-ficció com una invasió alienigena, però que realment tenen poca importància en la novel·la. En dita novel·la l’important és el tractament psicològic del protagonista. Un nen de sis anys destinat a d’altres fites diferents de les d’un nen de la seva edat. A un entrenament militar en una base estelar on aprendrà com lluitar contra els insectors, la raça alienigena, i com lluitar contra els seus companys de promoció. La creació del lider o de l’antiheroi. Un exemple d’un gran llibre del denostat gènere de la ciència-ficció que no te res a envejar a d’altres gèneres considerats literaris…

Deixa un comentari

Filed under cultura, personal