Tag Archives: sanitat

No s’hi val quedar-se adormit.

Després de molt de temps sense publicar res al bloc, en aquest temps hi ha hagut de tot, tant a nivell personal com a nivell mundial o local. Començant pel meu poble, a Cànoves, on després de les eleccions municipals ens hem trobat amb una pepesociovergència que sorprenenment (o no tant)  s’han aliat per evitar la pèrdua de l’ajuntament. De promeses incumpleses en menys d’un mes d’assolir l’alcaldia del poble.

De l’actualitat mundial no cal parlar, seguim amb la crisi de la que no en sortim, on uns EEUU més enfonsats que mai es resisteixen a deixar de ser una potència, i un país veí que encara ens dicta el que hem de fer, ara sembla que vol fer el que la Merkel i en Sarkozy , o el que és el mateix els mercats li manen, seguir retallant.

Durant aquest temps també hi ha tingut lloc els moviments de protesta arreu del país del 15M, on els indignats han fet ressó del descontent d’una bona part de la societat que no dormita sota l’aixopluc  del consumisme i de la televisió. I també hem vist la reacció dels païssos, no escoltar-los i tirar pel dret amb la violència i la retallada de drets socials amb l’excusa de la crisi.

I com no, a nivell personal he vist com una feina de 7 anys i escatx es difonia en l’horitzó en uns minuts, després d’una altra retallada de personal i m’he trobat inmers en una època gens adient en el gran bassar que és la borsa de treball d’aquest país. Sóc un aturat més en un país en decadència, un país que retalla prestacions dels més necessitats, prestacions bàsiques com la sanitat o els temes socials, per perdonar els impostos als més rics. Sóc un aturat d’un país de dretes, d’una Europa de dretes i d’un món de dretes. Sóc un aturat que no es vol quedar inmòvil, i que no vol restar inmòvil davant aquest moviment que preten adormir-nos i retallar-nos els drets que tant van costar d’aconseguir. El temps segueix i no s’hi val quedar-se adormit.

Anuncis

1 comentari

Filed under economia, eleccions, personal, Política, social

Som el que mengem?

El pas de la ramaderia o avicultura tradicional a un sistema alimentari industrial com el dels EEUU ha comportat una sèrie de canvis, que no tans sols ha repercutit en els preus dels productes, sinó que ha canviat la forma i l’aparador dels supermercats americans. Una gran majoria dels productes alimentaris estan produits per 4 grans companyies que controlen el procès productiu, desde de l’inici i fins a l’arribada a la lleixa del super. Unes companyies que maltracten als ramaders o pagesos, i als animals que crien, i que controlen les agencies governamentals de control alimentari.

Tanmateix, no cal oblidar que també ha canviat la forma d’alimentació dels animals, i les seves condicions de vida, i no per millor…

Aquest reportatge que es diu FOOD INC. , està dividit en 9 episodis,  que podeu veure a continuació  en anglès però subtitulat en castellà, no us deixarà un bon regust de boca, però paga la pena de veure’l. Food, Inc. és un documental americà de 2008 dirigit pel cineasta guanyador d’un Emmy Robert Kenner.  El documental està inspirat en el bestsellers de no ficció del 2001 Fast Food Nation, de Eric Schlosser, i  The Omnivore’s Dilemma de Michael Pollan

Continua llegint

3 comentaris

Filed under denúncia, ecologia, economia, Política

Saturació de la sanitat pública

Fa dies que intento demanar hora pel metge. Res urgent, tan sols per demanar unes analítiques. Però cada cop que ho intento, per internet, em denega l’accés dient que el meu metge no te visites i que m’adreci al meu CAP. Pensant i malpensant dels informàtics, crec que es tracta d’un error i finalment truco al CAP, en veure que amb el temps no es sol·luciona.

Truco el dia 15 d’octubre, i per dissort meva resulta que la plana web tenia tota la raó. No em sortia res perquè ho te tot ple fins al dia 5 de novembre!

Segurament deu haver-hi quelcom que si no hi ha cap visita posible en x dies , no pugui donar visites.

Estem parlant de 17 dies sense visites!

Això si, haig de dir en favor del CAP que hi ha un metge d’urgències que et pot atendre en qualsevol moment, tot i que no es tracti del teu metge.

3 comentaris

Filed under denúncia, personal, Política, social

Fart d'Obama, de Hillary i dels Caucus dels p….

Estic fart d’Obama, de Hillary Clinton i dels Caucus dels peb…
No he trepitjat mai els Estats Units, em va anar d’un pèl d’anar-hi, però aquella vegada, fets de major importància em van retindre a casa nostre… I mai m’he penedit no haver-hi anat. La veritat és que tampoc es tracta d’un país que m’atregui molt. Qüestió d’opinions.
Si més no, el que no comparteixo és la forma de veure la vida que tenen els americans, o com a mínim la vida que ens presenten a través de les pantalles. El consumisme desaforat i el capitalisme salvatge. Evidentment, que el país o els seus habitants han de ser, per força, molt més del que ens arriba, però opinar sobre ells és complicat sense un coneixement in situ. Ara bé, el que si que puc es opinar sobre el seu sistema de vida, la seva vida política, la seva falta de llibertats i la seva hipocresia moral, entre d’altres.
I el que menys de gust em vé, es haver d’aguantar es tota aquesta parafernalia política dels EEUU, i això que no son ni les eleccions, sinó unes simples primàries. Deu ser que hi ha poca “txitxa” a les agències de notícies, o simplement que no saben de que parlar…
No li trobo l’interés, a cap dels candidats, perquè per començar simplement són candidats a candidats. Pel xou i la despessa amb desmesura i sensesentit. I per la santa innocència que omple a molts dels que és fan farts de parlar del tema.
Que potser es creuen que canviarà la política exterior nord-americana?
No ho farà, com no ho ha fet des de la declaració de la Doctrina Monroe, feta pel president James Monroe l’any 1823 en el Congrès dels EEUU. En aquesta doctrina, els EEUU es reserven el dret a intervenir en el continent americà en defensa dels seus interessos i ha sigut feta servir per justificar accions a Guatemala (1954), Cuba (1961), República Dominicana (1965), Txile (1973), Granada (1984),… o Panamà per arrestar al president d’un país… Doctrina que va ser ampliada per Roosevelt i per d’altres presidents a la resta del món. La política exterior americana és imperialista, intervencionista i sense cap tipus de dubte, no canviarà pel fet que la presidenta sigui una dóna o perquè sigui negre. Els EEUU canviaran el dia que deixin de ser un imperi, i recordem una cosa, tots els imperis han caigut… així que perquè nassos m’ha d’importar a mi qui serà el proper president d’aquell país… per res.
Tot restarà igual, i no canviarà res. Seguirà sent un país sense seguretat social, amb un alt grau de gent sense assistència mèdica perquè no la pot pagar, un país ple de molt rics i de molt pobres, i en definitiva, tot el que no vull pel meu país.

4 comentaris

Filed under eleccions, Política

Passadíssos plens

El col·lapse d’urgències es brutal, la desesperació dels malalts ja es una constant, i suposso, i espero, que l’esgotament dels metges i infermeres faltats de medis i personals arriba a límits ja considerables. El fet es que el Vallés Oriental, amb prop de 400.000 habitants, tan sols té un hospital públic per atendre tota la comarca, ajudat pel concertat de Sant Celoni, del tot insuficient clarament. La feina no feta en anys de CiU, ara ens arriba en fets consumats, la xarxa d’hospitals de Catalunya es nefasta i totalment insuficient. Tot això ho constato després de varis incidents familiars que m’han portat a gaudir de les atencions dels nostres hospitals.

Sanitat catalana, no gràcies! Deixeu-la crèixer!

Això podria ser un símil d’aquella campanya dels peixets petits de fa uns anys, que es podria adoptar amb la nostra sanitat. I que consti, que el tracte rebut d’infermeres i metges en aquesta darrera ocasió, han fet que l’estada hagi sigut força correcte. Però amb el que no es pot lluitar es contra la falta de medis, que es patent. Més calers en sanitat, o millor gestió, però si us plau, ràpid perquè el tema es delicat.

2 comentaris

Filed under Política