Tag Archives: turisme

Estan bojos aquests humans!

La torre Burj Dubai amb 707 metres i encara sense acabar, aquesta torre ja és la més alta del món, i encara ha de crèixer més, fins als 808 metres que haurà d’arribar quan l’acabin el setembre vinent. Situada a Dubai, als Emirats Arabs, aquella part del món on s’han tornat bojos amb la construcció de megahotels de luxe, megaedificis, que ja sembla una ciutat com les de Blade Runner…

La febre constructora i desafiadora de l’home, que guanya metres al cel i a la terra, sembla no tenir fre en aquesta ciutat, meca del turisme de luxe, on es pot trobar des de pistes d’esqui (i penseu on és Dubai…) fins als hotels de més luxe del món.

Estan bojos aquests humans!

8 comentaris

Filed under ecologia, economia

Aiii les guies…

De vegades no cal fer molt de cas a les guies de turisme, i sobretot cal parar atenció en determinats llocs, on per poder omplir i donar certa importància als llocs, no dubten en qualificar qualsevol pedrot com a lloc d’interés. El cert, és que tot te la seva importància i per cada poble o vila, el seu petit patrimoni és important, però caldria una mica més de cura, abans d’engegar a un pobre turista a fer quilòmetres… I un d’aquests exemples, podria ser el que ens vem trobar al Xacemento de Adro Vello. Un jaciment en pèsimes condicions de conservació i d’estat. Un estat que no deixa entreveure la importància que pogués tindre i que et porta a pensar, que carai son aquelles quatre pedres que no estan ni explicades amb un simple panell. Continua llegint

2 comentaris

Filed under cultura, Història, personal

Trontolla l'esperit

sequia_epidermis_1.jpg

Mes de Març i comencen les restriccions… Al meu poble, Cànoves i Samalús, no es poden regar els jardins, evidentment tampoc es poden omplir piscines. D’altres pobles també han engegat mesures d’aquests tipus. Ho trobo correcte, però com es fa per ser correcte, si veus coses com aquestes:

  1. Golf de Cardedeu fa ús d’aigua de la Riera que baixa de Cànoves, enlloc d’aigües freàtiques. Un exemple de tants altres camps de golf. Anem donant llicències.
  2. Fuita milionaria a la xarxa fa més de 6 anys i encara no s’ha fet res.
  3. Als pagesos se’ls permet plantar el que vulguin, tant és que hi hagi sequera. Vinga blat de moro!
  4. Només sento parlar de mesures per la ciutat de Barcelona, que si vaixells, que si … i la resta de Catalunya no bevem?
  5. Les pèrdues d’aigua en les canalitzacions arriben fins al 15 o 20%.
  6. El consum personal és insignificant envers l’industrial i l’agrícola.
  7. Els ajuntaments poden regar els jardins, després ja veurem d’on és l’aigua, freàtica o no…
  8. Els parcs aquàtics i piscines d’hotels els tancaran? No, romandran oberts…
  9. Les estacions d’esqui vinga fer neu artificial.
  10. El preu de l’aigua a Catalunya, respecte a la resta de l’estat està a nivells astronòmics

Totes aquestes raons i moltes més em fan trontollar l’esperit d’estalviar aigua i engegar-lo a rodar. Començar a regar el jardí quant em roti, i no a omplir la piscina perquè no en tinc… Però el seny s’impossa i deixarà el jardí com està. Sec.

2 comentaris

Filed under ecologia, personal

7è Cap de Setmana Iber a la fortificació del turó del Montgròs

Si no teniu cap plà pel cap de setmana, i voleu conèixer una mica més l’història dels vostres avantpassats… aquí teniu una bona oportunitat.

Per setè any, el Parc Natural del Montseny celebra el cap de setmana Iber amb diverses activitats gratuïtes al jaciment iber del turó del Montgròs, al municipi del Brull. El dissabte i diumenge 6 i 7 d’octubre, hi haurà visites guiades, un tastet i teatre.
Per més informació:

Centre d’informació de la Rectoria del Brull.
Telèfon: 938 840 692
email: p.montseny@diba.cat

1 comentari

Filed under General

Turquia, un país europeu?

Aquest dubte feia temps que me’l plantejava, arran del intents d’aquest país de formar part de l’Unió Europea, i pensava que en tornar del meu viatge d’Istanbul, ho hauria resolt. Quina idea més equivocada que duia, ja que no tan sols no vaig resoldre el dilema, sinó que encara vaig tornar amb més dubtes. A posteriori, reflexionant he arribat a una conclusió, que en desenvolupar el tema veureu.
Per una banda caldria veure que s’entén per ser europeu. Si fos una qüestió purament geogràfica, Turquia no es podria considerar europea, donat que tan sols el 3% del seu territori està inclòs en el continent europeu, i la resta, un 97 % és a Àsia.
Si ens fixem, històricament tampoc podríem parlar d’una Turquia integrada a Europa en cap moment, i tan sols podríem parlar de la ciutat d’Istanbul, en el seu període com a Bizanci, com a capital de l’Imperi Bizantí o de l’Imperi Romà d’Orient. Heus aquí com la ciutat imperial, torna a ser un lloc allunyat, a l’orient d’Europa. No obstant, la península d’Anatòlia va allotjar diverses polis gregues i els seus colonitzadors, l’anomenada Jònia. I no podem obviar els acostaments al món occidental i la paulatina occidentalització de la societat turca des de l’ instauració de la República per Kemal Atatürk.
També cal anotar les diferències religioses, que avui dia no tant, però en el passat varen tenir unes connotacions distanciadores envers Europa. I avui, gràcies a l’ islamisme de caire moderat, i la pèrdua progressiva de l’ importància del catolicisme al nostre continent, anem disminuint distàncies en l’apropament. Evidentment, encara hi ha sectors com la democràcia cristiana, que no veu amb bons ulls l’entrada de Turquia a Europa.
Amb tot això, encara no tenim prous punts per opinar, i calia anar a gaudir del país, perdre’s en els seus carrers, parlar amb la seva gent,en definitiva conèixer el país. I així ho vàrem fer, durant set dies vam estar a Istanbul. Una ciutat, que conjuntament amb la seva àrea metropolitana, arriba a tenir la xifra de 15 milions d’habitants, una autèntica metròpoli. Una ciutat caòtica, amb un trànsit infernal, bruta i no obstant, una ciutat maca, acollidora, monumental, digne de ser capital imperial, oberta, encisadora, en definitiva impressionant. Una capital, que no es pot conèixer en una setmana, i molt menys en tours de quatre dies, on només pots veure la part monumental d’Istanbul, i es molt més que això.
En primer lloc, aclarir que tan sols vaig visitar Istanbul i alguns poblets del Bòsfor fins al Mar Negre. Això és conèixer Turquia? Sincerament no, però es tracta de la ciutat més gran del país i la part més occidentalitzada. Crec que es tracta d’un país que encara es lluny del nivell europeu, no tan sols en mides econòmiques i macroeconòmiques, sinó en la manera de fer, en com viuen. Però retornem al 1986, fem una retrospectiva al passat i veurem com estava Espanya i Catalunya abans d’entrar a l’Unió Europea, i com estant els darrers països que van entrar a formar-hi part, com Romania o Bulgària. De ben segur, que ens podríem endur una sorpresa, en veure com som més propers del que sembla.
Com iniciava l’article, deia que havia tornat amb més dubtes que no pas decisions, i que havia arribat a una conclusió després de reflexionar-hi. La conclusió, es que no he arribat a cap conclusió sobre Turquia i la seva incorporació a l’Unió Europea, però del que si que estic segur, es que no té menys factors a favor que els darrers països en entrar-hi, i que de ben segur que la seva entrada, li seria molt favorable, no només econòmicament, sinó com a societat.

6 comentaris

Filed under personal, Política