El trocànter

El seu fill s’ha trencat el trocànter, diu el metge. Com diu? el crocanti? no, no, el trocànter. Un part interior del cap del fèmur. Ah!!!

Així ens vam quedar quan el que havia de ser, segons el metge de guàrdia de l’hospital de Granollers un abductor, en anar a una clínica de medicina esportiva ens van dir que comportava unes 4 setmanes de repós i després en cas de no soldar bé, caldria operar.

Ufff! Quatre setmanes de repós absolut a un nano de 13 anys, i que per anar al lavabo, cal aixecar-lo a pes, o per moure’l del llit al sofà. La veritat es que amb els nadals i festes pel mig és o està siguent una mica complicat, però ho porta força bé. I nosaltres, doncs ens anem adaptant a la situació, però tampoc és fàcil. Esperem que amb les quatre setmanes n’hi hagi prou i perdi poques classes, i que no l’hagin d’operar i ficar-hi tota la ferreteria a dins…

Així que estem amb la còfia d’infermers, i amb el desig que es quedi en una anècdota de quatre setmanes en la vida d’un adolescent… quatre setmanes de llegir llibres, còmics, veure televisió, jugar a jocs o a la consola, i rebre visites d’amics o familiars.  També cal aprofitar les parts bones dels fets, i es que si mires la part positiva sempre la hi pots trobar. I es que estem passant força temps plegats, ja sigui xerrant o jugant a un jocs, o simplement veient una sèrie…

Per cert, aprofito per desitjar-vos un bon nadal!