Els gats i els ordinadors

Bocaorella, un nou projecte

Estem engegant un nou projecte, i ens agradaria que li donèssiu un cop d’ull, i si pot ser que li dongueu difussió. Quan llegiu què és el bocaorella, veureu com és una necessitat no satisfeta i us fareu creus de la quantitat d’activitats que es fan al voltant vostre i no us n’assabenteu, o bé perquè no es publiciten prou, o perquè no hi ha un lloc que centralitzi l’informació de l’oci.

Què és el bocaorella?

Mmmm, pot tenir cabuda un boca-orella que sigui digital? Si, si, ja sabem que la difusió no és oral, però la inmediatesa de la xarxa és similar a aquell boca-orella amb el qual ens assabentàvem dels concerts, exposicions, bons restaurants abans de l’era digital en la qual vivim, no creieu?
Així doncs, deixant de banda el significat estricte i enciclopèdic del terme boca-orella, el que sí que pretenem és difondre. Difondre el què? Doncs qualsevol cosa en què puguem dedicar el nostre temps més preuat, aquell que reservem per passar-nos-ho bé lluny de les obligacions laborals i rutinàries. A la vegada volem fer ressó de la vostra veu, escoltar les vostres opinions, donar difussió als actes i activitats que vosaltres mateixos proposeu i que creieu o hàgiu ja constatat que puguin ser interessants. En fi, volem arribar a crear, amb el temps, una comunitat prou àmplia que aporti tot allò que sent, que veu en cartells o llegeix per la xarxa, podent arribar a ser un referent en el panorama de l’oci.
I per què? Doncs per què un dels problemes que ens trobem és que no existeix un lloc on adreçar-se per veure que fan al nostre voltant, a les rodalies de Barcelona, al costat de casa. I a vegades hi ha tantes activitats per descobrir, tants llocs on gaudir d’una bona tarda o d’una nit inoblidable!

Aquesta és la missió del Bocaorella, la nostra missió, ser el lloc on la gent puguem informar-nos per saber que fer el cap de setmana, o en quins restaurants es menja bé, o potser saber que no ens podem perdre aquella obra de teatre que fan al poble.

T’hi apuntes?

Visita’ns a:

www.bocaorella.cat

Pepephone, com convertir un error en un encert

Fa 3 mesos que cansat de les excuses de Vodafone,el meu antic proveïdor de telefonia i internet mòbil, vaig optar per una OMV, per Pepephone. Les OMV són operadores virtuals que operen sota la xarxa d’un operador tradicional, en aquest cas sota la xarxa de Vodafone i que comercialitzen el servei. A l’antic proveïdor tot eren problemes de velocitat, trucades a nº diferents i excuses de mal pagador i amb la mateixa xarxa, navego molt més ràpid i estic pagant molt menys cada mes.

No entenc com una companyia que lloga la xarxa, i que a més hi guanya calers em pot donar un servei molt més bó, amb un marketing i publicitat tant bona i fets com els d’avui m’ho demostren. Us explico:

Avui m’arribat un correu de Pepephone, on em diuen que el 25 d’Agost va haver-hi 65 minuts d’interrupció del servei 3G d’internet. Em demanen disculpes i em fan saber que a la propera factura em retallen un 10% la quota d’internet, que és equivalent a 3 dies de facturació.

I TOT SENSE RECLAMAR!!! de pròpia voluntat!!  

Oi que sembla increïble? el fet es que ni jo mateix m’havia adonat d’aquesta interrupció, d’aquest error, que han aconseguit capgirar i convertit en un encert. Una jugada mestra del marketing d’aquesta petita empresa, convertint un error en una lliçó de saber fer.

I el millor, es que de moment ja he rebaixat un 40% les factures 😉

Heribert Barrera, un xenòfob homenatjat

Que es mori una persona sempre és un fet no desitjat. Que es mori algu que estimi el seu país, és una pèrdua pel país. Ara bé, que aquest algú sigui un xenòfob declarat i no penedit i que aquesta vessant de la seva personalitat sigui amagada per homenatjar-lo és un greu error. Un error que la majoria de medis de comunicació i partits han comès, amb l’excusa de ser un personatge públic que va ser President del Parlament de Catalunya. Encara amb més raó!!! Sembla mentida que una persona que ha tingut aquesta responsabilitat  es permeti aquestes llicències i encara haguem d’escoltar cantarelles d’un personatge incívic i no mereixedor d’homenatges.

El seu partit ERC que el va apartar de la vida pública ara li canta lloances, CiU evidenment li deu molt… li va regalar la presidència al 1980 deixant de banda al PSUC i el PSC, i heus aquí les declaracions d’en Pujol que començaven així a la capella ardent:

 ‘Agraït, molt, president, pel teu patriotisme…’.

També altres xenòfobs han tret pit de la seva mort, com l’Anglada de PxC que deia:

“Barrera va manifestar que l’afluència de tants immigrants era dolent per a Catalunya”

Per acabar, us deixo algunes perles de Heribert Barrera:

“A Amèrica els negres tenen un Coeficient Intel•lectual inferior als blancs”

“S’hauria d’esterilitzar als dèbils mentals d’origen genètic”

“Es més important salvar Catalunya que la democràcia”

“La immigració es la principal amenaça de Catalunya, varem aconseguir superar les onades d’andalusos, però ara el català està en perill. A mi m’agradaria una Catalunya com la de la República: sense immigrants”

“Ningú em convencerà que és millor una Rambla amb gent mestissa que una on tan sols hi passegi gent de la raça blanca”

“Quan Haider diu que hi ha masses immigrants, no és racista, diu la veritat”
“No estic en contra de la pena de mort: s’hauria d’obrir aquest debat”

“Em mereix més respecte un assassí d’ETA que un delinqüent comú, ja que l’etarra mata per conviccions nobles, no per diners”

“Les onades migratòries son un pla per descatalanitzar Catalunya”

“La solució per l’atur es expulsar els immigrants que ens roben el treball”

“Jo no sóc racista ni xenòfob”

Sincerament no entenc aquesta xenofòbia tolerada, no es pot tolerar cap tipus de xenofòbia i menys d’algú que defensi el país.

No s’hi val quedar-se adormit.

Després de molt de temps sense publicar res al bloc, en aquest temps hi ha hagut de tot, tant a nivell personal com a nivell mundial o local. Començant pel meu poble, a Cànoves, on després de les eleccions municipals ens hem trobat amb una pepesociovergència que sorprenenment (o no tant)  s’han aliat per evitar la pèrdua de l’ajuntament. De promeses incumpleses en menys d’un mes d’assolir l’alcaldia del poble.

De l’actualitat mundial no cal parlar, seguim amb la crisi de la que no en sortim, on uns EEUU més enfonsats que mai es resisteixen a deixar de ser una potència, i un país veí que encara ens dicta el que hem de fer, ara sembla que vol fer el que la Merkel i en Sarkozy , o el que és el mateix els mercats li manen, seguir retallant.

Durant aquest temps també hi ha tingut lloc els moviments de protesta arreu del país del 15M, on els indignats han fet ressó del descontent d’una bona part de la societat que no dormita sota l’aixopluc  del consumisme i de la televisió. I també hem vist la reacció dels païssos, no escoltar-los i tirar pel dret amb la violència i la retallada de drets socials amb l’excusa de la crisi.

I com no, a nivell personal he vist com una feina de 7 anys i escatx es difonia en l’horitzó en uns minuts, després d’una altra retallada de personal i m’he trobat inmers en una època gens adient en el gran bassar que és la borsa de treball d’aquest país. Sóc un aturat més en un país en decadència, un país que retalla prestacions dels més necessitats, prestacions bàsiques com la sanitat o els temes socials, per perdonar els impostos als més rics. Sóc un aturat d’un país de dretes, d’una Europa de dretes i d’un món de dretes. Sóc un aturat que no es vol quedar inmòvil, i que no vol restar inmòvil davant aquest moviment que preten adormir-nos i retallar-nos els drets que tant van costar d’aconseguir. El temps segueix i no s’hi val quedar-se adormit.